United States or Libya ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Vol dir que confesseu. I ¿què hi fèieu, amb el sac? ¿Resar en el corral del rector Abraham, a les dotze de la nit? -M'explicaré. He estat a casa el senyor Jordan amb un sac de melons, i el senyor Jordan fou molt amable amb mi i em va dir que passés. -I què? -Sí, senyor. El senyor Jordan és un home molt agradós. I després vàrem pendre seient i començàrem xerra que xerra. -Molt bé.
-Em sembla: digué George en un to de veu quasi patètic, del qual havia desaparegut tota l'agressivitat -em sembla, si no ho preneu a mal, que fóra bo de pendre un cotxe, si n'hi ha per ací. -Bé deia jo que fèieu una cara estranya- digué Harris amb afecte. -És el cap, oi? -Potser sí, que és el cap- respongué. -Ho anava observant mentre veníem, però no us volia dir res.
-I com per l'aire... paternal que feieu al dur-la al vostre costat de seguit s'endevinava que aquella damisel·la no era pas la vostra amiga, vaig deixar de mirar a n'ella per a preocupar-me de l'acompanyant... No hi havia lloc a dubtes.
Però el que volem saber és què fèieu al corral del rector. -Sí, senyor: a això vinc. Era molt tard quan vaig deixar el senyor Jordan; i després em diguí jo mateix... diguí... dic: «-Ara salta amb el teu peu per davant, Ulisses: no sigui que tinguis un avalot amb la vella.» És una dona molt parladora, senyor, molt parladora. -Bo, deixem-la anar.
-Sí, que ho vaig fer! -Esteu segur que vau fer-ho, Tom? -Sí, vaig fer-ho, tieta: ben recert! -Per què em besàreu, Tom? -Perquè us estimava tant, i féieu aquella gemegor, i jo en tenia pena. Les paraules tenien so de veritat. La vella senyora no pogué amagar un tremolor de sa veu en dir: -Beseu-me altra vegada, Tom! I, ala, aneu a l'escola, ara, i no em feu més nosa.
David, amb el cap decantat, seguint el seu trot, reia dins la seva barbeta grisa, i de tant en tant feia l'ullet: -Eh, eh, eh! ja t'ho deia, Kobus, ja t'ho deia, no hi ha manera de fer resistència! Deies, doncs, que fèieu música i tu cantaves: Roseta, cos lleuger ... I després? Fritz continuava la seva història.
-Després vaig pensar que pregàveu per mi; i us vaig poder veure i vaig sentir totes les paraules que dèieu, i us en vau anar al llit; i jo estava tan adolorit que vaig agafar un tros d'escorça de sicomor i vaig escriure-hi: «No som pas morts; no més som lluny, fent de pirates»: I el vaig posar damunt la taula, vora la candela; i després fèieu una cara de tanta de bondat, ajaguda al llit i ben adormida, que vaig pensar que anava i em decantava damunt vostre i us besava.
Hauria hagut de pensar en aquest recambró. Què hi féieu, aquí dins? -Res. -Res! Mireu-vos les mans i mireu-vos la boca. Què és, aquesta brutor? -No ho sé, tia. -Bé, jo sí, que ho sé. És melmelada: vet aquí el que és. Us he dit quaranta vegades que si no deixàveu la melmelada tranquila us llevaria la pell. Deu-me aquell fuet. El fuet fou brandat per l'aire. El perill era desesperat. -Ui!
Paraula Del Dia
Altres Mirant