United States or Dominica ? Vote for the TOP Country of the Week !
Ara que ja ha passat... els dic que el ball d'En Serrallonga és cosa tan de gust que, sols de pensar-hi, encara m'envio l'escupina. No han vist mai un artifici més ignocent, una composició més senzilla, un candor més inefable; i, amb tot això, tan honest que les monges poden veure'l sense escrúpol.
Tractava de vostè a la gent, i no va fer cap més endemoniadura que demanar diners; que en aquest temps sols al dimoni li pot acudir semblant cosa. El ball... Oh, el ball!... Se formen tots en dues files: En Serrallonga i ella, al mig. Serrallonga, Déu vos guard. -Qui sou vós, que no us conec? Música i tiros. Els que estaven a la dreta passen a l'esquerra, els de l'esquerra a la dreta.
En Serrallonga i ella se'n van del capdamunt de la fila al capdavall. Diu ella: Jo, encara que sia dona, hi pendré la meva part . Tiros i música. Els de l'esquerra van a la dreta: els de la dreta a l'esquerra; i els dos protagonistes passen del capdavall al capdamunt. Més parells de versos, més escopetades, més cops de bombo, més anar i venir.
De vegades, fins feien el viatge sens ser robats, circumstància que per sa estranyesa era objecte de mil variades conversacions, i a l'arribar a un poble de festa major, ¿qui no es dalia per veure el ball d'En Serrallonga? ¿Qui no el trobava bo, divertit, xocant i quasi quasi patriòtic, en el sentit més auster d'aquesta paraula? I ara no agrada!
I, entretant, el dimoni aixeca el cap als balcons, procurant que els forats de la careta li vinguin dret als ulls, alça la bacina i, com un mortal pobre, pregunta: «¿Que no tenen voluntat?» La premsa de Barcelona ha donat a entendre que no s'havia commogut d'entusiasme amb el ball d'En Serrallonga .
El ball d'En Serrallonga me transporta a aquells temps ditxosos en què eren vassalls penjables i tallables els que avui venen vinagre amb un don com un temple, i s'esgargamellen per fer-nos creure que tot lo nou és dolent. El ball d'En Serrallonga vol dir que, aquells temps lamentats, la gent trobava gust en lo que avui fa asco.
Tot de cop, xinc-xinc! reteplen! Pim-pam! Cataplum! És dir: trompetes, timbals, corredisses, bombo i escopetades, i entremig, crits de: ¡Ai, Déu meu! -No alarmar-se! -Reina santíssima! ¡Deu ser el cop! Jo que sento dir «el cop», me poso a córrer cap al bulto tot content, pensant: «Ajà! Ja hi som!...» I ca! Era el ball d'En Serrallonga! Tots som uns!
A mi m'agrada veure lluquets i esca, cogulles, tartranes, rems, ciutadeles i balls d'En Serrallonga per poder dir amb gust: -No n'hem de fer res, de tot això. ELS MANAMENTS DE LA LLEI DEL POBLE S
Portava el braços ben separats del cos, com tot mascle, i, al fer la relació, els bellugava com hem fet tots quan dèiem faules de cor. En Serrallonga era un minyonàs espigat, ben segur el millor mosso del seu poble; caminava amb garbo xuteyant-s'hi a estil de festa major, i feia planta de veres. Entre els molts comparses hi havia cada guimbarro com un Sant Pau.
Paraula Del Dia
Altres Mirant