United States or Moldova ? Vote for the TOP Country of the Week !


Tots pugen i baixen de pressa per la platja, estirant amb coratge la xarxa amb els estrops i fent crits per a atiar els companys mentres la mestra s'acosta a cada respir. -Aneu baixant l'art. -Vinga! Amunt minyons! -Vinga, vinga que ja eixuguem! La gola de l'art es clou. Tots estiren a la una i la borsa resta damunt l'arena.

Una altra s'acosta a la porta del quarto amb dissimulo per a escoltar. Se sent dintre un gran xisclet i plors. La criada surt corrents cridant: -Ai pobre amo! Ai pobret! ¡Se'ns ha quedat a les mans! La senyora Teresa, tota roja, es gira a les altres, i amb els punys a la cintura i bufant de satisfacció per haver acertat, diu: -Què els deia, jo? ¿No els ho deia ara, ara mateix? Responguin.

Ara al lluny es veu negrejar una cosa que puja i baixa i s'atansa amb lentitud. Com que es fa fosc, aqueixa lentitud es fa basardosa. La tenebra s'acosta més de pressa que el cos que puja i baixa. L'aire ha perdut la transparència, el cel la blavor, i el neguit es fa lloc en les ànimes i regna per tot, com el cant dels grills.

I aquest impuls és tan viu, que arriba a estremir-li els llavis i la llengua; mes li manca la paraula i s'exhala en anguniosos sospirs. Acabada la feina, el xicot no sap què dir ni quina determinació pendre. S'eixuga la suor amb el mocador de butxaca, s'acosta al portal i s'atura a la llinda, no gosant pendre comiat de la seva cosina ni romandre amb ella.

Mentres l'espero, poso el rostre farreny, y potser dono corda al rellotge o jugo ab alguna altra joia qualsevol. En Tobias s'acosta, me fa una reverencia... MALVOLÍ ...li allargo la m

bones terres pel costat de Bieverkirch, i un minyó que es diu Jacob, un brau minyó, senyor Kobus, assenyat, ple d'esment, i que ara s'acosta als vint-i-sis anys: mai ningú n'ha sentit dir cap mala cosa. Fritz s'havia posat tot greu: -On diables vol anar a raure amb el seu Jacob? va dir-se molt inquiet.

-, Huck; però les fantasmes no volten si no és de nit: no ens destorbaran pas de cavar, mentre sigui de dia. -, és veritat; però massa sabeu que la gent no s'acosta a la casa on surt por, de dia ni de nit. -Oi: això és, sobretot, perquè no els plau d'anar on un home ha estat assassinat, ça com lla.

Com la saludarà? Escorcolla que escorcolla el seu magí, i no troba pas lo que necessita; i, mentrestant, sua d'angúnia, el coratge se li desmaia a manera que s'acosta a la desitjada xicota, i cerca entremig de la gentada, sense adonar-se'n ell mateix, entorpiments que retardin la seva marxa. -Lloc, lloc!... Plaça! Va a rompre el ball.

Aquest home que neda , és de poques paraules, desmanyotat i no s'ocupa del que passa pel món. Quan s'ha acabat el rigor de l'hivern, llavors que ja tothom pot fer l'ou, però que encara hi ha molts que porten capa, ell se la treu com si alleugerint-se de roba precipités la vinguda de l'estiu, i al trobar a un amic o conegut, la seva primera frase és: -Ja s'acosta el bon temps!

-Jo estic per anar-me'n... diu l'una. -Veig que no ens diuen res... replica l'altra; -si volen res ja avisaran. Una ve carregada de bones intencions... El parent, que fins allavors callava i s'entretenia a tocar el timbal amb els caps dels dits sobre la calaixera, s'acosta a sos interlocutors, i, molt baix, diu: -Veuen?