United States or Lithuania ? Vote for the TOP Country of the Week !
Llavors callava tothom i quedava un silenci llarg... un silenci ple d'aquella claror glaçada... I aquella claror començava a ficar-se al cap, i un començava a distreure's, el llapis i el somillo se n'anaven per on volia l'atzar, sense que la m
El bosc callava, negat en la dolça placidesa de l'hora augusta. I la seva quietud era tan pregona, que fins permetia escoltar els batecs dels polsos d'en Biel. ¿Fa, que li'n demanaràs perdó, a Déu, de les teves malifetes? va repetir el capellà.
I la vesprada era llarga... llarga com l'agonia d'un home fort, sota el cel d'un blau espalmat... I tot callava... Només a vegades les copes dels plàtans que s'alçaven clares, molt clares d'un verd alegre, brandaven suaument d'un cantó a l'altre, i amb la remor de les fulles, semblava que caigués un ruixat de gotes grosses... Després tot tornava a callar... i apuntava el somni...
Per altra part es veia tant ben afalagada pel seu marit, que per por de donar-li una pena, callava allò que es sentia, amb una mica d'angoixa... Una mena de rosec a l'esquena, un deixament, una tristesa... Cada vegada que'n Magí anava a vila, tornava carregat de lleminadures, borregos, melindros, pa de pessic, llangonissa, pernil.
-Jo estic per anar-me'n... diu l'una. -Veig que no ens diuen res... replica l'altra; -si volen res ja avisaran. Una ve carregada de bones intencions... El parent, que fins allavors callava i s'entretenia a tocar el timbal amb els caps dels dits sobre la calaixera, s'acosta a sos interlocutors, i, molt baix, diu: -Veuen?
A l'últim, quan jo callava ja, una dona em va dir ràpidament: -Que no ho veus? Recorrem la ciutat i avisem els veïns perque s'ajuntin a la professó del Sant Confort d'Agonia . Aquestes paraules agreujaren la meva pena sens aclarir cap dels meus dubtes.
Que s'enfonsés tot. Avant, avant, cap a la tragèdia pressentida! Mes, tot callava al seu entorn. Les enormes soques eren mudes i rígides com columnes. L'alta volta visible era una immòbil fullareda de bronze, a la qual no arribava cap buf de la marinada.
Aquests contratemps i aislament que li portaven, feien sofrir molt a mossèn Joan, qui de bona gana hauria sacrificat la majordona en obsequi de ses bones relacions amb sos parents i feligresos; però aquell no la deixis patir del legatari era una barrera infranquejable per a sa pobresa d'esperit. Sofria, callava i... anava tirant.
-Fins que hi sereu- diu -jo, també, com Timasió, us prometo la paga. I deia això sabent el que els heracleotes i els sinopesos havien promès a Timasió si els grecs s'embarcaven. Xenofont, en tant, callava.
En Biel callava, la Malena callava, tothom callava, i les paraules del capell
Paraula Del Dia
Altres Mirant