United States or British Virgin Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


Però, ¿quina altra cosa cal esperar del jove que comença a beure cervesa a les deu del matí, amb un fruhschoppen , i no acaba fins a les quatre de l'altre mati, amb un kneipe aleshores? El kneipe és el que nosaltres anomenaríem una barrila estudiantil, i pot ésser molt innocent o molt accidentada segons els qui la facin. De vegades és el mateix cos estudiantil qui convida.

Recordo que el meu cunyat féu, certa vegada, una curta excursió marítima per restablir la seva salut. Prengué un bitllet d'anada i tornada, per mar, de Londres a Liverpool. La sola cosa que tenia al cor en arribar a la darrera ciutat, era vendre amb urgència el seu bitllet de retorn.

El meu desig, no gaire dissimulat, de fugir al camp fereix llur sensibilitat. Un matí daurat d'un sol brillant, jo era prop la muralla de pedra que enrotllava la petita església d'una vila. Fumava, en mig d'una profunda i deliciosa tranquil·litat, tot corprès del paisatge plàcid i dolç que s'oferia als meus ulls.

Ell aprofita totes les estacions. Pel juliol fa tomàquets en conserva, per l'agost fa confitura de préssec i de pera; per la setmana santa fa bunyols, per Sant Josep fa crema i matons de monja. No! El dia que ell se fica a la cuina, ja surt una cosa bona per dinar. Ell sap fer gresoletes, bacall

Apel·lava el Caiman , que en anar a vila havia acomiadat a cops de roc, i, tot fent camí, queia, per a no aixecar-se ja fins que el sol li burxava els ulls a través de les parpelles.

I el vicari va fer solemnialment la recomanació de l'ànima, no aconseguint apagar del tot, amb les seves paraules, el ressò de les de mossèn Esteve... -Sigues bo, Biel... Sigues bo com Jesucrist... que sigui ara en la meva ajuda!... I després... res... un nou sospir que sura apagat per la quietud de la cambra... la ferma sotragada d'un cos quan l'ànima en fuig... un fort gemec de tot un casal...

Al capdavall vingué el matí, i per all

-I una ala d'aviram a cada àpat, interrompé Maria Lagoutte. -El pobre home est

El comerciant, que coneixia el meu amic, s'esparverà, de primer antuvi; però ràpidament va calmar-se, i comprenent la necessitat d'estimular aquesta bona habitud, oferí al nostre heroi, per tal d'afalagar-lo, mostrar-li unes antigues entretalladures de roure, si li plaïa de veure-les. -Amb molt de gust, que les veuré- respongué l'altre.

-No temo l'avenir en la teva companyia, però el temo per si ella un dia em mancava; i mai havia pensat tant en què pogués mancar-me, sinó quan he vingut a assolir-la.