United States or Greece ? Vote for the TOP Country of the Week !


És ella, la maleïda! I li plantava cara amb son posat bèl·lic, ensenyant les dents com si fos folla i mirant el rat penat amb els ulls roents d'ira. -Què vols, mala pua? Vina, veuràs com t'engargallo un roc fins a les entranyes. Si per atzar el rat penat se li atansava, la jove de la Clàudia tota s'arrupia i es posava bocaterrosa dient de pressa amb un desfici ple d'esglai: -No vinguis, no!

I et desoles, i vas de corcoll i crides i plores! Vet aquí... així són els enamorats! Espera't, espera't, i si Orchel es aquí, encara, ja veuràs! David obrí la porta tot cridant pel corredor: -Katel, és aquí Orchel? -No, senyor David. Aleshores, va tornar a tancar. Fritz semblava una mica refet del seu desconsol. -David- digué, -em tornes la vida.

-Ja veuràs, fill... t'ho tinc de dir... i no te n'agraviïs... Es que no et pots casar ara... ni mai... Saps?... per la malaltia... -Ah!... -I el malalt sembl

-Oh, que no hi pensava i s'han de començar a treure les fundes de la silleria . -Mama, aquesta em pren la fira de fer coudinar. -Oi que no! ¡Ai, criatures... que sempre em veniu entre peus! Ja veuràs, lo millor ser

¡Si n'eren, de fondes. les arrels que la mesquinesa tenia clavades dins del cor de don Eudald! Vençut en tots terrenys, rebregat per totes les circumstàncies i per tothom obligat a cantar la palinòdia en tots els tons, quan semblava del tot convertit, sortia encara amb ciris trencats que denotaven ensems sa curtetat d'intel·ligència i sa petitesa d'esperit. Sa filla l'escoltava amb verdadera pena quan anava dient: -Què vols més? Però, veuràs: una cosa són els meus interessos, i altra cosa la meva sang representada pels meus fills. Cregues-ho, filla: si et parlo així, és per lo que t'estimo, per la temença que tinc de què aquest home no et far

Va venir a establir-se aquí amb una vintena de soldats i d'alabarders de la seva colla. Van enfilar-se a aquest penyal, el més alt de la muntanya. Ja ho veuràs demà. Van bastir aquesta torre, i després, per ma fe, van dir-se: -Som els senyors!

Ah! tu, Lancelot, dintre un instant, a l'hora de sopar, veuràs a Llorenç entre'ls convidats del teu nou amo: dónali aquesta lletra... secretament! Ab això, adéu! No voldria que'l meu pare'm vegés parlar ab tu.

-, no ploris, Gaspar, no ploris... Tot, tot es pot arreglar. -; però, veus?, em sembla que estic més serè; veus?, ara m'he tret un pes de sobre... Necessitava dir-ho a tu... -Mira, posa't tranquil: tu la veuràs, ella et veur

-Rosega'm això- li deia ell; -tens les dents boniques, Súzel, i és per rosegar coses bones d'aquestes, que les ha fet Nostre Senyor; oh, i una altra vegada beurem vinet blanc d'aquest, ja que et plau. -Oh! Déu meu... on voleu que en begui? Un vi tan car! feia ella. - està... està... ja el que em dic- murmurava ell; -ja veuràs com en beurem!

Se'l va posar a l'orella, i escolta que escoltaràs, sense moure les parpelles ni quasi respirar. Després va donar-me'l a mi. -Escolta, Minguet: no et moguis ni et postiquis: veuràs, si en sentiràs, de coses!... Aquest corn és una mena d'orella d'os. : veus,el cau? Ha estat llargues nits i llargs dies al fons del mar parant ment a tots els sorolls... i encara li rebomboregen per dedins.