United States or Madagascar ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Ja ningú em coneix! murmurava el jai, planyent-se entretant amb aires tràgics. -Àdhuc em fan caritat... a mi que he tingut palaus de marbre i pòrfir, a mi que he tingut tresors més opulents que els de Mides i els de Cresus! El jovincel restava entretant avergonyit i estranyat; potser més estranyat que avergonyit.
-Ho diríeu. -No ho diré: en bona fe, fe i refè, que no. -No ho direu a ningú, a ningú? Per tota la vida? -No, no ho diré a ningú. Ara deixeu-m'ho veure. -Oh! Tant us fa, a V
A la taula del Rei no hi tenia lloc ningú, llevat de la seva mare i la seva dona legítima, seient aquesta més avall i la mare més amunt. Artaxerxes va fer-hi menjar també els seus germans petits, Ostanes i Oxatres.
I com veiés que en Ramon no es refeia de la seva sopresa, afegí: -És un pudai de dona que sembla s'hagi feta paga de la bossa del senyor Rector i no pot sofrir que gasti un xavo per ell ni per ningú. I ¿que es pensa vostè que, a no ésser per la Feliça, no seria jo encara in totim a la Rectoria? Ha de pensar i entendre, pudai!, que des de què mossèn Joan va venir la primera vegada, era jo el campaner, l'escolà, el sagrist
-Qui els ho ha dit, que he pescat jo aquesta truita? féu tot sorprès. -Ningú, però sospitem per instint que V. és l'autor de l'heroïcitat. -Oh! És veritablement extraordinari! ¡És increïble! exclam
Ningú sinó una princesa de bo de bo podia tenir una pell tan delicada. Així, doncs, el príncep la prengué per muller, perquè aleshores sí que va estar segur que havia trobat una princesa de bo de bo; i el pèsol fou posat al Museu, on hom encara pot veure'l, si ningú no l'ha robat. I aquesta història és de bo de bo.
Una pobra família composta de gent enginyosa s'havia proposat, per a no estar en vaga, fabricarse ella mateixa moneda semblant a la d'or, i quan ja havia lograt fer-la quasi igual a la del govern, va la justícia i els agafa a tots i i encara els pren les eines! Fent-ho així és impossible que mai ningú arribi a tenir un quarto.
Los brillants, diamants, esmeraldas, perlas, safirs, topacios, turquesas, violadas hi eran en abundò, may ningú ha vist una cosa mes rica, avuy encara se conserva y es la banda que va posada sobre la cadira d' or hont s' hi coloca lo Santíssim y que sota tálem se passeja pels carrers de Barcelona lo dia de Corpus.
-Si les mosses reien, era que estaven alegres... i a mi ningú m'ho diu tens de fer això o tens de fer allò... o tens de fer el de més enllà... perquè quan un home és home... ho és... I alanta!
És clar que no va arreglada per a rebre ningú; però pensa: -A ell no vull enganyar-lo: vull ser sincera en tot. I al cap d'un quart d'hora surt a la saleta per rebre el seu promès. En Melrosada est
Paraula Del Dia
Altres Mirant