United States or Singapore ? Vote for the TOP Country of the Week !


Ningú sinó una princesa de bo de bo podia tenir una pell tan delicada. Així, doncs, el príncep la prengué per muller, perquè aleshores que va estar segur que havia trobat una princesa de bo de bo; i el pèsol fou posat al Museu, on hom encara pot veure'l, si ningú no l'ha robat. I aquesta història és de bo de bo.

Mentres havia durat la lluyta la donzella havia estat pregant á Deu de genolls en terra. Allí aná á trobarla lo cavaller: Princesa va dirli donáume la cinta que vostre cos cenyeix. Ella li doná.

Era una princesa dreta al defora, però malmesa una cosa de no dir per la pluja i la tempesta. Rajava un doll d'aigua de son cabell i son vestit, l'aigua entrava pel cim de les seves sabates i sortia pels talons; però ella va dir que era una princesa de bo de bo.

Així és que a la fi se'n va tornar a casa seva, i estava molt tristoi perquè li calia de mala manera una princesa de bo de bo . Un vespre hi va haver una tempesta que feia feredat: tronava i llampegava, i l'aigua queia a bots i a barrals: tanmateix era una nit que esgarrifava. Al mig de la tempesta, algú truc

-Oh! la minyona també ha vist una família entera que se n'anava cap al camí de ferro, pel carrer de Jaume primer. Ai! Tothom se'n va! -, tothom se'n va! Nosaltres hem vist un gran carruatge ple de gom a gom amb tot lo del llit, a la plaça de l'Angel. -I quan jo hi enviat la minyona, n'ha vist un altre pel mateix estil al carrer de la Princesa. És que tothom se'n va!

La princesa més gran va arribar al seu quinzè natalici, i havia d'aventurar-se aigua amunt.

Cada cop que baixava a ciutat, que era molt poques vegades, emprenia el viatge amb la intenció fermíssima d'anar a visitar al famós poeta; però com era tan feble d'esperit, no gosava a realitzar el propòsit. Tot el més a que s'arriscava era a fer com els enamorats vergonyosos: contemplar des de fora la casa a on habita la princesa dels seus amors.

Però vet aquí que corregué la veu que el príncep estava per casar-se amb la bella filla d'un rei veí, i per aquest motiu aparellava un esplèndid navili. Corregué la veu que el príncep eixiria a fer un viatge per veure països próxims, però en realitat per veure la filla del rei. S'emportaria un gran seguici. La donzelleta de la mar, tanmateix, mogué el cap i rigué: ella coneixia molt millor que no pas els altres les intencions del príncep. -He de fer aquest viatge- ell li havia dit; -he d'anar a veure la bella princesa: els meus pares ho demanen; pero mai no m'obligaran a dur-la aquí com a muller meva; mai no podré estimar-la. No ser

Una vegada hi havia un príncep i li calia una princesa de bo de bo . Ell va donar ben la volta al món per a trobar-ne una, però sempre tenien un sis o un as. Hi havia abundor de princeses, però ell trobava gran dificultat a descobrir si eren princeses de bo de bo: sempre reparava quelcom que no acabava de fer el pes.

-Oh! Terriblement! digué la princesa. -Amb prou feines he tancat els ulls en tota la nit! Déu sap què hi havia, en el llit. Hauria dit que jeia damunt alguna cosa dura, i tinc tot el cos blau i negre, aquest matí. És terrible! Tot seguit veieren que devia ésser una princesa de bo de bo, quan havia sentit el pèsol a través de vint matalassos de llana i vint matalassos de ploma.