United States or Bahrain ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Ja ho contaré- va respondre l'interpel·lat. -La major part dels d'aquí saben bé prou que jo sóc de l'Empordà, fill d'una casa de Sant Feliu, dedicada al comerç de suros des d'un grapat de generacions. Els trefins i les pannes són en la meva família una tradició quasi nobiliària, tramesa constantment de pare a fill. Mes, jo no era l'hereu; era el tercer dels germans, un fadrí extern... i, encara que a casa no m'haguera mancat res, i en cas de morir el pare, m'hauria pogut associar amb el germ
Amb el colze damunt la meva pell d'ós, jo escoltava aquesta veu planyívola, que evocava les recordances de les edats feudals.
JÈSSICA Vaig a dir al meu marit aquestes paraules vostres, Lancelot; aquí ve justament. LLORENÇ Me fareu tornar prompte gelós, Lancelot, si seguiu atraient la meva dòna pels racers. JÈSSICA Ah! per nosaltres dos podeu estar tranquil, Llorenç que Lancelot y jo no'ns avenim.
-No: ès que tinc un doloret... res. Me'n vaig anar a popa, i vaig deixar-me caure damunt del banc galliner amb el major abatiment. L'aire no es movia. La calma era fonda i pesada. Vaig veure que el vel blanquinós de la pluja es dilatava de llevant a migdia, per l'horitzó, com una cortina que s'estén per una balconada. En tota la mar no es descobria una vela. Estàvem sols. Vaig acriminar el pare interiorment. Ah! Si jo hagués tingut mare, no m'hauria vist en aquell perill. Ella no les hauria escoltades, les meves ardideses i fantasies de criatura: m'hauria abrigada amb el seu amor i m'haguera protegida contra mi mateixa. Les llàgrimes me saltaven dels ulls. Què fer?... ¿Crido que em desembarquin?... Vaig plorar el meu desemparament, la meva humiliació... I, tot plorant, plorant, vaig assolir un raig d'esperança. Me vaig recordar de que s'havia parlat d'entrar a Tossa. Tossa no era pas gaire lluny: amb el primer cop de vent hi podíem arribar; i, una vegada fondejats en aquella badieta, el perill personal desapareixia del tot, i fins, si era precís, el poble ens ajudaria a salvar el carregament i la barca. Ès clar! ¡Ara veges si el pare, que m'estimava tant, s'hauria volgut exposar!... ca!... Que poca-solta! Una ona de consol i d'alegria se m'estuf
M'estava a la cantonada del vostre magatzem, assegut damunt una fita, tot mirant de quin costat bufava el vent. Per una mala astrugància meva, aquell dia no en feia. Tots els penells estaven quiets; els uns girats cap a la dreta i els altres cap a l'esquerra.
»Jo us ho dic amb raó, d'aquestes coses que us irriten contra mi hauríeu de donar-ne gràcies als déus, com de benifets. »Tal és la vostra situació actual. Ara, en nom dels déus, considereu la meva.
Jo aguantava bé la canya, tenia aplom i peresa natural a bastament, però ells afirmaven que mai de la vida no seria allò que se'n diu un pescador: «no tenia la imaginació prou desenrotllada.» Afegien que com a poeta, autor de novel·les a pesseta, etc., etc., podia haver estat a l'altura de la meva tasca, però que el titol de veritable pescador del Tàmesis exigeix una imaginació més subtil i una força inventiva de més empenta que la meva.
I aquest estat cordialíssim de tota la família no passava desapercebut de la gent, i refermava més encara les admiracions i les lloances. Jo he de confessar que aquesta simpatía centrífuga d'en Víctor Buxareu em va agafar de ple, en el poc que pesava la meva opinió dins les decisions i comentaris de la colònia: vaig convertir-me en cantor absolut i entusiasta d'en Víctor.
Vaig dominar la meva emoció i vaig agafar el braç del malalt: era sec, nerviós; la m
Però no em remeteu: jo mateix, com diu Xenofont, em presentaré al jutjament de Cleandre, perquè faci de mi el què vulgui. Per això no us poseu en guerra amb els lacedemonis, salveu-vos en tota seguretat, on cadascú de vosaltres desitgi. Solament elegiu alguns de vosaltres que vinguin amb mi davant de Cleandre, i que, en cas d'omissió meva, parlin i obrin per mi.
Paraula Del Dia
Altres Mirant