United States or Norfolk Island ? Vote for the TOP Country of the Week !


La taverna d'En Roig era un desert: tots els parroquians havien eixit a veure la tragèdia. Solament en Bóta romania impertèrrit, assegut en el sac de llobins, i pesava figues. El sol era ben alt quan la Francisca emprenia el camí de la vila.

Un badall li va descloure la boca... el cap li pesava... i no volia dormir... tenia por de tornar a sentir aquell bramul de fera... No, no volia adormir-se... Després volia acompanyar al seu home, quan se'n anés al camp... volia aconsolar-lo de sobre el camp destrosat, com ell l'havia aconsolada a ella, de sobre el llit de mort de sa mare...

-Huck, sempre havia pensat que l'hauríem. És massa bonic per a creure-ho, però l'hem hagut, verament! Escolteu: no badoquegem per aquí; esquitllem-nos cap a fora, Deixeu-me veure si puc alçar la caixa. Pesava unes cinquanta lliures, Tom podia alçar-la matusserament, però no pas traginar-la com convenia.

Se sentia més capolada que abans d'adormir-se... el cap li pesava tant que no podia alçar-lo del coixí... tot el cos li feia mal... Instintivament va palpar cap al costat del seu home... i al trobar el llit buit li vingué l'idea, tota esbarzerada, d'una novetat molt gran... d'un fet d'aquells que trasbalsen una vida...

Amb la roba de la vela gairebé s'haguera pogut cobricelar un envelat de festa major. La ferralla sola pesava alguns quintars. Tot en ells era exagerat ultra mesura. I llurs bèsties també havien crescut sobre la talla ordinària, aproximant-se a la dels grans paquiderms.

No cap importància el dir: «Ahir a la tarda vaig agafar quinze dotzenes de perques», o : «El dilluns darrer vaig pescar un gobi que feia tres peus, del cap a la cua, i pesava divuit lliuresSón confidències sense habilitat, sense traça, que demostren coratge i res més. Un pescador com cal, s'avergonyiria d'emprar semblant sistema; el seu tarann

Els monjos cisterians, en l'abadia corresponent al segle XIII, no duien pas vestits de roba, sinó grolleres túniques amb caputxó. No menjaven carn, ni peix, ni ous; dormien sobre dur i es llevaven a mitja nit per a resar l'ofici. Repartien el dia entre el treball, la lectura i la pregària. Sobre llur vida hi pesava un silenci de mort: cap d'ells no parlava.