United States or South Korea ? Vote for the TOP Country of the Week !


-En bona refè, i en bona refè que el vaig tenir: que mai més pugui estirar les cames si no és veritat. -O Tom! No digueu mentida: sentiu? Això no fa sinó empitjorar les coses cent vegades. -No és pas mentida, tieta: és la veritat. Volia fer per manera que no patíssiu: només vaig venir per a això. -Daria tot el món per creure-ho: això serviria per a fer fonedissos una pila pila de pecats, Tom.

No em parleu d'aquelles velles baluernes, d'aquells coves antics que us capolen: n'estic cuit i recuit. Però anar així és altra cosa. Pots creure-ho si vols, Kobus; no em caldrien quinze dies per avesar-me a aquesta mena de carruatges. -Ah! ah! ah! exclamava Schoultz, -ja ho crec, no ets de mal contentar. Fritz cavilava. -Quant de temps hi esmerçarem? demanava a Zimmer. -Dues hores, senyor.

-Huck, sempre havia pensat que l'hauríem. És massa bonic per a creure-ho, però l'hem hagut, verament! Escolteu: no badoquegem per aquí; esquitllem-nos cap a fora, Deixeu-me veure si puc alçar la caixa. Pesava unes cinquanta lliures, Tom podia alçar-la matusserament, però no pas traginar-la com convenia.

Però al cap d'un quant temps... fillets de Déu! començo a veure coses estranyes que a l'últim vaig tenir de creure-ho, perquè, si els tinc de parlar francament, és l'única raó bona per explicar com és que en el món s'hi troba un magatzem d'estranyeses, que, si no fos allò que diuen, no crec que hi facin gaire més servei que els gegants i les trampes a les professons de Corpus o aquelles bótes de regar els passeigs per la gent que surt a última hora.