United States or Liberia ? Vote for the TOP Country of the Week !
L'únic que sé del cert és que no poden llençar-se enlloc, ni deixar-los enlloc, ni anar amb ells enlloc. Segurament esperen que hom els porti sempre a sobre fins que mori i sigui enterrat amb ells, o potser permeten que hom se'ls empassi.
-I abans un hom no la veu, ni que sigui de pas, ni en acabat tampoc? -No. -Aleshores, cal absolutament apoderar-se'n! vaig exclamar; -això no és natural. Cal saber que cosa vol, què cosa és, d'on vé. -Apoderar-se'n! va fer el monter amb un estrany somriure -apoderar-se'n! I va moure el cap amb aire melangiós.
El vestíbul s'obria, al fons, sobre un jardí; a l'esquerra hi havia la cuina; hom sentia el tic-tac que feia l'ast, l'espetegament del foc, l'aldarull de les cassoles. Les criades travessaven el corredor totes cuitoses, portant l'una plats, l'altra vasos; el cellerer pujava del celler amb una panera de vins. -Ens cal una cambra- digué Fritz a l'hostaler; -voldria la de Hoche.
La pobrissona s'havia posat tota trista, hom veia que tenia ganes de plorar. -Vejam- continu
Tots els que eren davant ploraven amb ells: Mayel, l'escombra a la mà, mirava, amb el coll estès pel trau de la cuina; i al voltant de les finestres, a cinc o sis passes, hom veia cares curioses, ulls badats, decantant-se per a veure i per a sentir. Al capdavall el vell rabí va mocar-se, tot fent: -Est
Dos o tres dies després, un vespre, al Casino, hom parlava, per atzar, del temps de la vellura.
En una exposició internacional de sabates? ¿Què es creu que són, aquestes sabates? una col·lecció històrica? ¿Ha sentit dir mai que hom tingui una sabateria i no vengui sabates? ¿Li sembla que he guarnit amb elles la meva botiga perquè faci bonic? ¿Per qui m'ha pres, a mi? Per un premi de ximples?
Amb molta exactitud pot seguir-se la lluita, car, cada vegada que el cos és llançat sobre el somier, el llit, justament a sobre el cap d'un home, fa una mena de bot; i, cada vegada que el cos aconsegueix de sortir-se'n, hom se n'adona pel cop que fa al sòl. Després la lluita decreix, o potser el liit s'enfonsa, i hom reprèn el son.
-Per què no? respongué, empipat sobtadament: mai no he conegut cap hom tan susceptible en qüestions de la seva tia. ¿Per què no he d'enviar un coixí a la meva tia?
Els ombrívols brancatges s'estenien i aprimaven sobre el firmament: hom veia els estels entre les fulles, com uns fruits bategants. Travess
Paraula Del Dia
Altres Mirant