United States or Saint Martin ? Vote for the TOP Country of the Week !


Però a vegades el drac demostrava una manya especial per a no deixar-se enganyar per les falses sortides que aquells, per a desorientar-lo, simulaven, i s'acabava el torn amb la mota dreta. Allavors era el drac qui la segava, lluint les cintes, premi de sa afortunada defensa.

Davant del mai no ha de flamejar la tremolor del dubte, perquè tot seguit de complir una bona obra resplendeix el premi del venturós contentament, de la vivificant alegria i de la florida de somriures que endolceixen els llavis frisosos en trenar la cançó de la puixança de l'esperit esponerós. Posseir una voluntat de dona!

Prenent exemple de la Natura, que, com més la castigava a còpia de treball, més i millor fruit li donava per premi, es sentia disposat a no guardar rancúnia contra cap dels que li havien fet mal, i fins s'esforçava tant com podia per estimar-los.

El lluitador que brega ab son contrari ab l'afany del premi, creu haver triomfat als ulls del poble quan sent batre de mans y aclamacions per tots costats; més s'atura, el seny enterbolit y fixa la mirada, no saben si aquella tempestat d'entussiasme s'adressa o no an ell.

I, per damunt de tot això, el gran home seia, i irradiava un majestuós somriure judicial damunt tota la casa, i s'escalfava al sol de la seva pròpia grandiositat, perquè també ell «es feia veure». Només una cosa mancava per completar l'èxtasi del senyor Walters, i era l'avinentesa de fer a mans una Bíblia de premi, i exhibir un prodigi.

Cadascú de seguida llença la seva sobre-roba de púrpura al mateix indret on s'esqueia i com un que corre per un premi s'engega per un turó tot pendent, amb aquelles túniques sumptuoses i aquelles calces brodades que duien, i fins alguns amb collarets al coll i anells als dits en un moment salten tots dins el fang, més de pressa del que ningú s'afiguraria; solleven els carros i els desentollen.

Per això els matins anava escapada, i més eixerida que un pèsol, a fi de no perdre el premi de puntualitat.

De temps en temps l'exhortant deixava el llibre i allavors les exhortacions li eixien del cor, espontànies i patètiques, versant sempre sobre el ben entès de què era mossèn Joan un viatger que recorria una via penosíssima i li mancava encara passar moments de terribles proves, vençudes les quals havia de trobar la ditxa, el premi, la glòria.

Hauran passat tota la setmana treballant, i son premi, son goig, son ideal, era beure vi... Vaja, que tant mateix el cristianisme, en divuit sigles i mig, ha fet ben poca feina! Aqueixa gent, per què va a fora? Si aqueixa gent no va a fora, a on anirà?

En una exposició internacional de sabates? ¿Què es creu que són, aquestes sabates? una col·lecció històrica? ¿Ha sentit dir mai que hom tingui una sabateria i no vengui sabates? ¿Li sembla que he guarnit amb elles la meva botiga perquè faci bonic? ¿Per qui m'ha pres, a mi? Per un premi de ximples?