United States or Estonia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Ens trobàvem tots quatre George, Guillem Samuel Harris, Montmorency i jo asseguts dins la meva cambra. Ens hi sentiem sense esperit, i, en conseqüència, força inquietats. Harris ens cont

Estimats germans,... a tots els que sou aquí aplegats vos junta una condició comú,... sou pobrets... mes el que siguin pobrets no vol dir que siguin desgraciats. Se pot ésser pobret i alegret... i creieu que l'alegria és la millor felicitat. I, on podreu anar a cercar aquesta alegria?... on? aquí... a la casa de Déu... aquí, dins la tranquilitat de conciència! Creieu que els rics són feliços?

PORCIA No us afligiu, senyor; no per això deixeu d'esser molt benvingut. BASSANIO Perdònam, Porcia, aquesta ofensa obligada. Y davant tots aquests amics que m'escolten, jo't juro, pels teus hermosos ulls, aon me miro... PORCIA Fixeuvoshi molt ab això! Se veu doble en els meus ulls, una volta en cada un d'ells!... Doneu vostre paraula d'home doble; heusaquí un jurament digne de crèdit!

I, tot adreçant-se a mi, esblaimadíssim d'aquella escena, va exclamar amb un fer somriure: -Doctor, ¿no tindrieu pas una metzina violent?... ¿una d'aqueixes metzines que llampen com el llamp?... Oh! fóra gran humanitat de dar-me'n una mica... Si sabéssiu el que pateixo!... Tots els seus trets es decompongueren, va esdevenir lívid. Odila s'havia aixecat i s'acostava a la porta.

Ja t'han tret tots! ¡Els nois han sortit de mala sang com el teu home! Quina nierada de senglars!

Al cap de trenta anys de treballar molt, de no deixar res per verd i de tocar tots els pitos, ha conseguit una regular fortuna, i llavors es recorda de la seva família i de la seva pàtria. Realitza el seu capital, pren lletres sobre Londres, i s'embarca cap a Espanya. Quan arriba al seu poble est

Desisteixo, doncs, d'aquest pensament, i a tots els que han vingut a trobar-me dient que calia realitzar-lo, jo els dic que desisteixin igualment.

-, . -Prou. -Com si ara l'estés veient... varen anar responent tots.

Per moments esdevenia més i més mullada, mentre l'home de la mànega, potser cec, potser embriac, amb la major indiferència seguia fent ploure l'aigua al bell damunt de la noia. Una dotzena de crits l'avisaven de tots indrets. La paternal naturalesa de Harris és commogué profundament, i féu el que, en el cas present, era el correcte.

Un silenci d'uns quants anys en la novel·la catalana, precedeix, com tots els momentanis silencis col·lectius, una metamòrfosi. En un ahir ja no gaire pròxim, la novel·la era a l'ensems naturalista i simfònica. No ens pensarem, certament, de descobrir que el naturalisme era una fase de la famosa i tanmateix renovelladora subversió romàntica.