United States or Turks and Caicos Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !
Però tens un cor molt bondadós, Davie, i m'estimes, n'estic ben certa. -T'estimo bastant, Jennie, encara que no estigui segur del temps que viur
Cesari, per les roses de la primavera, per la virginitat, per l'honor, per la fe, per tot lo que existeix en el món, te juro que t'estimo tant, que malgrat ton orgull, ni la raó ni el seny poden deturar ma passió. No aprofitis la flaquesa de confessarte'l meu amor, com argument per refusarla; ans bé, tingues present que si és dolç l'amor implorat, l'amor que s'entrega és molt més dolç encara.
-Jaumet, ja veus que t'estimo, diga'm on és la nena. El gollut estremint-se de goig, restava amb la boca oberta i els ulls negats, sense dir res. La seva ànima neixia davant d'una estimació. La Roser es sentia ara penedida d'haver-se apartat sempre de son germ
¡Si n'eren, de fondes. les arrels que la mesquinesa tenia clavades dins del cor de don Eudald! Vençut en tots terrenys, rebregat per totes les circumstàncies i per tothom obligat a cantar la palinòdia en tots els tons, quan semblava del tot convertit, sortia encara amb ciris trencats que denotaven ensems sa curtetat d'intel·ligència i sa petitesa d'esperit. Sa filla l'escoltava amb verdadera pena quan anava dient: -Què vols més? Però, veuràs: una cosa són els meus interessos, i altra cosa la meva sang representada pels meus fills. Cregues-ho, filla: si et parlo així, és per lo que t'estimo, per la temença que tinc de què aquest home no et far
Aquesta escena se repeteix moltes vegades. Dia de parada La gent. -Ara ve el general! ¡Ara ve el general! Ella. -Sí que t'estimo... i tu? La mare. -Noia: ¿no és veritat que el general s'asembla al oncle Ponet? Sí... sí, senyora. La mare. -M'ha agradat molt, aquesta parada. Ells dos a un temps. -A mi també. Són en una tertúlia quíria. L'amo de la casa llegeix el diari i fa cigarrillos de paper.
No hi ha dubte, és lletra seva. Què vol dir això? Ab el vostre permís serà. Poc a poc... Per segell, la Lucrecia ab que ella acostuma a segellar!... És de la comtessa. Per quí serà? El cel sab que t'estimo ab tot el meu cor. A qui? Ningú ha de conèixer mon secret amor. «Ningú ha de conèixer mon secret amor...» Veiam què segueix? El ritme cambia: «mon secret amor». Si fossis tu, Malvolí!
-Doncs sí, Paulina: no sé què t'has cregut de mi... -Isabel, no és cap disbarat, no és cap disbarat. Compta que des del moment que te'n parlo... i ja saps que jo t'estimo, Isabel. -Sí; però... què vols que et digui!... una persona que ni la conec... Em ve tant de nou, tot el que em contes avui!... Mira, Paulina: no és per a nosaltres, això.
I allò era ben veritat. -Però fer-se a la mar amb aquest vent seria la major de les bogeries; i jo t'estimo massa, nena, per a exposar-te a perills innecessaris. Vaig pensar que aquesta era una bona conclusió; però Ethelbertha replicà, simplement, que, vistes les circumstàncies, hauria estat el millor no anar a bord fins el dimarts. I deix
Tots, menos ells, diuen: Tots. -Callin! Una... dues... tres... Ell. -T'estimo més... Els altres. -Quatre... cinc... sis... Ella. -I jo! Els altres. -Set... vuit... nou. Les nou! Ell. -No sé què et faria! Els altres badallen. La mare es desperta. Se'n van i després diuen: -Ahir vàrem anar a una casa que ens hi vam divertir d'allò més.
I, sense perdre la serenitat, va començar a fer forces per deseixir-se del braços que volien entortolligar-la per la cintura. -T'espantis pas, Malena- anava dient en Jan, amb veu fosca: -som jo, en Jan, que vui que m'estimis: sabes?... que m'estimis com t'estimo jo. Perquè no hi ha ningú, al món, que t'estimi tant com jo. Va començar la brega entre la fosca.
Paraula Del Dia
Altres Mirant