United States or Eswatini ? Vote for the TOP Country of the Week !


S'endugué Huck a una banda solitària per tenir-li una conversa. Li seria d'algun alleujament el descloure la boca una estoneta, el partir-se la càrrega de l'infortuni amb un altre malaurat. A més, necessitava assegurar-se que Huck havia romàs discret: -Huck: n'heu parlat a ningú, d'allò? -De què? -Ja ho sabeu, de què. -Oh! Natural que no. -Ni una paraula?

-Que n'heu arreplegat algun, d'aquests papers, Tom? -No. -, doncs còm trobareu les marques? -Poc en necessito: sempre l'enterren sota una casa on surt por, o una illa, o sota un arbre mort que una branca allargassada.

Si m'hagués figurat que es goig més gran que podíeu haver-ne era de llençar-los as carrer, jo mateix us hauria obert es balcó i us hauria dit: «¡Apa, divertiu-vos! tireu bateiadaPerò vós no els heu llençats, sinó què n'heu feta una obra bona. Que no ès més bonic, encara, això? -De veres, Temme?... Tu m'ho aproves? -I com heu pogut dubtar-ho un sol moment?

Algun d'ells, tot sol, val una vintena de dòlars. Amb prou feines n'hi ha cap que no valgui sis malles o un dòlar. -Còm! De bo de bo? -Ja ho crec! Qualsevol us ho dirà. Huck, de segur que mai n'heu vist. -No pas que jo recordi. -Oh! Els reis en tenen a carretades. -, jo no en conec, de reis, Tom.

-Doncs , carets: me ve una pagesa i diu: «-A vore si m'enganyareu, mala bala! Com un dia a Massanet, que hi vai menjar unes sardines que ni escoïssor de peix tenien.» -Jo em rebatia de riure. I aquesta, tan encirada, fent s'article: «-Us varen enganyar, mestressa. Aquelles sardines devien èsser d'aiga dolça. Aquestes són atra cosa: ja m'ho sabreu dir: no n'heu emprades de millores.

-Senyora, vaig dir-li tot acompanyant-la, -heu fet molt d'avisarme i us en regracio. ¿No n'heu dit pas res a ningú d'aquesta aventura? -A ningú, senyor. Aquestes coses no es diuen sinó al capell

Me direu que qui tenia obligació d'emparar-vos vos havia abandonat i fins s'havia constituït en vostre enemic. Això ho he deplorat jo abans d'ara, i això mateix ha amargat la vida al bon Rector, que us estima més del que mereixeu. Però vosaltres, que heu tingut memòria pels agravis del senyor d'aquesta casa, no n'heu tinguda per a recordar les vegades que d'aquí n'heu tret beneficis en les supremes necessitats; vosaltres, que heu sabut trucar a la porta de la Rectoria per les vostres conveniències, n'heu fugit quan d'all

Però d'aquesta no n'heu de témer res, llevat de sa basarda.

-N'heu demanat, i us en daré, perquè jo no de mena roïna; però, si trobeu que no us agrada, no us queixeu de ningú, sinó de vós mateix.

La mainada anava eixint amb les mans a les butxaques i el nas moquillós per la gebrada. -I dôs! Ja n'heu aplançonat un altre. Fa que és més gros aquest que el darrer... ¡Quin esballenc li haveu fet! mateu-los tots d'una vegada. La mort d'un senglar en aquell poble era sempre celebrada amb un esclat d'alegria. Un hivern sense senglar era trist i ple de monotonia.