Me direu que qui tenia obligació d'emparar-vos vos havia abandonat i fins s'havia constituït en vostre enemic. Això ho he deplorat jo abans d'ara, i això mateix ha amargat la vida al bon Rector, que us estima més del que mereixeu. Però vosaltres, que heu tingut memòria pels agravis del senyor d'aquesta casa, no n'heu tinguda per a recordar les vegades que d'aquí n'heu tret beneficis en les supremes necessitats; vosaltres, que heu sabut trucar a la porta de la Rectoria per les vostres conveniències, n'heu fugit quan d'all

Tinc la carta vostra en la que'm senyaleu quin ha d'esser el meu comportament y us juro que no me n'he apartat en lo més minim; ab aquesta carta és ab lo que espero justificarme completament y confondreus com us mereixeu. Penseu de mi lo que us sembli. Poso per un moment la deferencia de banda y parlo per lo que'm dicta el ressentiment. -El furiosament maltractat, Malvolí.»