United States or French Southern Territories ? Vote for the TOP Country of the Week !
Dos testimonis de la confiança de Gorgals firmaven per en Bóta, i en Bóta restava ignorant de tot el que legalment li comunicava en Gorgals. I cantin papers i mentin barbes. Així es don
PORCIA El jutge y el culpable no poden ocupar el mateix lloc: són dos papers de naturalesa oposada. EL PRÍNCEP Què diu aquí?
L'amo era un comerciant enriquit sobtadament a base d'una operació comercial que ell anomenava de viu . L'operació fou senzilla. Un vaixell arribava carregat d'una substància de què ell tenia el magatzem ple. Amb la seva influència, el vaixell no pogué descarregar perquè els papers no van ésser despatxats. El vaixell torn
Aviat no tindré altre remei que eixamplar la casa. He de dir que cuido amorosament el meu treball. Ara mateix, a casa meva, tinc assumptes que em foren encarregats fa qui sap els anys. Doncs bé: no hi trobaríeu ni el senyal d'un sol dit. Els tinc en molt alta consideració: alguna vegada trec els papers, per a espolsar-los. No es trobaria cap home que els conservi més bé.
Avui és la jove del noi gran que la treu. La Clàudia mira el món com un desert i la vida com un mar furient sense un areny que l'empari. Ella tenia els bous i la carreta i els mobles. La Rosa aquells papers que li deix
Ja que no podien ésser històries ben boniques, serien diaris vells dels que corrien pel despatx, llançats després de llegits. Però quasi mai trobava en la lectura d'aquells papers, farcits de política i notícies, el menjar saborós que desitjava.
-Ai, jo no ho sé, no ho sé! A dalt de casa hi ha un senyor empleat, que diu que ara els metges de la reina han enviat a demanar uns papers per arreglar-ho... Com que diu que això és cosa de l'inglès... -No hi sé res, però ja ho crec. No la deixaran medrar mai a Barcelona aquests estrangerots! -Ai, Déu hi faci més que nosaltres! ¡Ja li dic jo que estem ben posats!
Si pogués parlar-li! pensava contínuament. ¡Si un dia conseguís la gràcia de que m'escoltés els meus pobres versos!... perquè... ¡ves si és estrany! que els papers que no he llegit mai a ningú, a n'Ell sento desig de llegir-los-hi...
«Jo sotjava per entremig de les finestres d'un despatx de director», digué la Lluna. «Era en algun indret d'Alemanya. Estava ben proveït: hi havia molts de llibres i un perfecte caos de papers. Mant jove era present, i el director s'estava arran del seu pupitre. Dos llibrets, tots dos de joves autors, havien d'ésser judicats. -Aquest me l'han enviat- digué. -No l'he llegit encara, però est
Només sentint-lo, us semblava veure el vell conseller Baumgarten, amb perruca empolsada, calamarsejada i gran vestit quadrat de cerimònia, amb el violoncel recalcat contra la cama i l'arquet fent angle sobre les cordes i la senyoreta Serafina Schmidt al clavecí, entre els dos canelobres, amb els violinistes decantats al voltant, amb la mirada sobre els papers; i, més enllà, el cercle dels amics, en l'ombra.
Paraula Del Dia
Altres Mirant