United States or Kazakhstan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Ai, senyor! Encara no fa dos mesos que quasi tots érem persones acostumades a presenciar impassibles les majors extravagàncies de la civilisació; estàvem familiarisats amb el viu moviment de les capitals populoses; i, si algú feia admiració d'un cas notable, ens el miràvem amb una rialleta de burla, com aquell que diu: ¿D'on surt, ara, aquest beneit? ¡Que est

La pluja queia espessa i contínua, mullant-nos els ossos i tot. Aleshores ens demanàvem si no eren més de quatre, les illes que teníem al davant; si positivament estàvem a prop d'elles o a una milla de l'indret on pensàvem estar, etcètera, etc. Fins ens preguntàrem si érem a la dreta o a l'esquerra del riu.

Semblava la planura blanca una vasta estesa de manà; menjàrem a plaer i a bastament de la pastura mel·líflua. Fins llavors érem anats fora camí. Aquí trobàrem un bell camí pla i, caient en terra, fèiem gràcies a Déu qui l'havia estès davant nosaltres i al cap darrer posava a lloc pla els peus fadigats. DE LA TENOR DE VIDA DE SANT MACARI I COM ELS REBÉ l SOPÀ AMB ELLS.

Erem allí feia una hora, immòbils com a dues estàtues, quan, alçant el cap tot d'una, el baró em va dir: -Senyor, tot això em confón... Veu's aqui la meva mare... de vintisis anys enç

Erem al peu de la torre de Rodolf, i el vell cordaire havia provat de despendre'n una pedra. Una colla d'altres blocs ja eren amuntegats per all

Arieu replica: -Clearc ha aparegut com havent conspirat de fa temps contra Tissafernes i Orontas i tots els que érem amb ells. A això Xenofont respon: -Clearc, vull consentir-hi, si contra els juraments rompia les treves, el seu càstig: perquè és just que morin els perjurs. Però Pròxenos, però Menó, que són els vostres benfactors i els nostres generals, envieu-los ací.

Convingut d'aquesta forma el lloguer, Mister Pertwee va demanar-me si tenia pensat patró. Érem al matí, i el yacht es trobava anclat a Harwich. Vaig pujar al tren de les 10'45 a l'estació del carrer de Liverpool, i a la una en punt estava enraonant amb Míster Goyles a coberta.

I, com no tot ço que és vivament actiu, les dames d'aquell aspecte gentil, fins endevinen de vegades, assolit llur propòsit, un secret de metafísica original i elevat, un cant d'ocell entre el brancatge, que ens lleva el dol d'haver estat vençuts -perquè, generalment, l'obstacle suprimit... érem nosaltres, cal confessar-ho.

Al peu d'ella m'esperava el pare, que, així que em tingué al seu costat, m'indicà, amb una braçada en rodó, la petita peça on érem, i va dir, entre majestuós i mofaire: -La cambra capitana. Figura't una lludriguera quadrada, tan baixa de sostre, que era impossible recórrer-la sense ajupir-se o vinclar el cos.

Mentre érem a Barr, en disposar-nos per a sopar va entrar un turista que tenia aparença d'anglès, però que enraonava un idioma com mai no n'havia sentit cap de semblant.