United States or Iran ? Vote for the TOP Country of the Week !


BASSANIO Sigueu an aquest lloc molt ben vinguts, Llorenç y Solanio, si es que la novetat dels meus drets d'aquí dins, m'autorisa a desitjar tal cosa. Ab el vostre permís, Porcia encisera, a mos amics y compatriotes dóno la benvinguda. PORCIA Missenyor, igualment dic; són benvinguts del tot. LLORENÇ A Vostra Mercè, gracies.

Cap cosa tan dolça i encisera com aquella antiga pintura damunt la fusta, una mica testa i eixuta de contorns, però d'una adorable ingenuitat. Feia alguns instants que la mirava quan un altre retrat de dona, penjat al costat d'aquell, atragué la meva atenció. Imagineu-vos el tipus visigòtic en la seva veritat primitiva: front ample i baix, ulls grocs, pòmuls sortints, cabells rojos, nas d'àguila.

Hi ha aquí algunes paraules de les més desoladores que mai hagin ennegrit el paper. Dòna encisera, quan per primera volta us fiu conèixer el meu amor, francament us vaig dir que tota ma riquesa en mes venes circulava, que cavaller jo era. La veritat vaig dirvos aleshores, y ab tot, dòna estimada, heu de veure com no donant cap preu a ma fortuna, encara me realçava massa.

Cal encara que jo faci llum a la meva vergonya? Com si per ella sola no fos ja massa, un poc massa visible. Y doncs! amor meu, com es que em destineu a enllumenar als altres, quan jo deuria amagarme? LLORENÇ Dòna encisera, no estàs prou oculta sota aquest graciós vestit de patge? Però veniu a l'instant: el cor de la nit s'enfuig lleuger, y se'ns espera a sopar a casa de Bassanio.

Ab una testa d'idiota havia vingut a galantejar, més ara men vaig, ab dues. Adéu, dòna encisera! Cumpliré mon jurament y soportaré ab paciencia la meva desgracia. PORCIA Mireu el papelló, com s'ha cremat al llum! Oh! aquests tontos carregats de reflexions! Quan se decideixen a obrar tenen el de malversarho tot ab llur sapiencia.

Al seu dedins niava el corc del penediment, que li xuclava la frescor encisera de dona colrada i formosa, però també hi havia encesa la guspira de un desig constant i torturador... volia beure! Sentia haver estat descoberta, per la vergonya que passava i perque havia perdut per a sempre el gaudi de beure aquell vi que li feia glatir fins a corsecar-la.

Ara En Martí en aquella solitud ho veia ben clar. La fredor dels somriures li glaçava el cor, la serenitat de les paraules i les mirades el desolava. La seva promesa era una excel·lent companya d'esport, una deliciosa beutat gràcil i encisera, una joia per viure reblerta d'elegàncies entre les mirades d'una societat que l'admirés.