United States or Andorra ? Vote for the TOP Country of the Week !


Mestre Quissu va rebre una sotragada!... El llom enarcat, el coll dret, i el cap endarrera amb uns ulls plens d'admiració, qued

-Vaja, dona, vaja! digué dirigint-se a la vella, amb to complascent. -Serveixi'm el dinar i marxaré de seguida. -El dinar?... féu ella plegant les mans amb posat d'admiració. -Pas que n'he fet! Com que el veia amb aquest deliri per marxar!...

-Miri, dida- li deia la mestressa que sempre cercava al seu entorn eslamacions d'admiració i adulacions agradoses a la seva vanitat, -aquest piano costa tant com una parella de bous. -Ma! Rei de la meva vida! Senyora! ¡quina riquesa! -I aquestes arracades, veu, com tota una masia. -Ma! quins vidrets tant lluents! -Oh! són brillants de tres quilats cada un!

Idees de magnificència i de grandesa es debatien aleshores en son cap; volia veure Súzel, i mostrar-se-li amb una esplendor inavesada; volia, en certa manera, enlluernar-la; no trobava cap cosa prou bella per a colpir-la d'admiració.

Aquella testa pàl·lida d'arestes sortints, de llavis estrets, de celles grans, negres, contretes i obrint al mig del front una llarga arruga perpendicular, m'hauria colpit d'admiració en qualsevol altra circumstància; però aleshores un sentiment d'impressió indefinida s'havia apoderat de la meva ànima, i estava ple d'inquietud. De sobte el jove va fer un crit: -Qui hi ha?

És clar que ella sentia per mi una admiració sincera; però quina llei d'admiració! La tia Paulina ¿era un ésser despreciable?

-Això- digué Fritz, amb la boca plena d'admiració -és una idea magnífica. Christel, sóu un home ple de seny. Fa temps que hauria hagut de pensar en aquest dipòsit, perquè em daleixo per les truites. , teniu raó. És clar és clar, és justíssim! Dem

-Quatre cents escuts! repetí el xaval amb un to d'admiració i de recança que no pogué dissimular. -Sa teua barca!...

Huckleberry s'omplí d'admiració davant la facilitat de Tom en l'escriptura, i la sublimitat del seu llenguatge. Tot seguit agaf

Aleshores, una noieta rossa i rosada, de setze a disset anys, fresca com una poncella d'englantina, d'ulls blaus, de nasset tot dret i de badius delicats, llavis graciosament arrodonits, amb sa faldilleta de llana blanca i cosset de tela blava, comparegué al llindar, cota la testa, tota vergonyosa. Tots els amics l'esguardaven amb un aire d'admiració, i Kobus sembl