l'aixecar-se

Actualitzat: 31 de juliol del 2026

Allí l'espectacle era imponent: el mar semblava que s'hagués encongit, com una fera enrabiada, a punt de saltar sobre el món i engolfar-se'l; aquelles onades que es veien del carrer estant, eren restalleres enormes, carenes d'aigua d'un verd terròs, llençades de reflexos sinistres, que venien sense parar l'una darrera l'altra, se enarcaven com un cavall a l'aixecar-se de potes i queien reventades amb estrèpit de tro. I quan una muntanya d'aquelles s'estavellava contra la sorra, darrera seu un altra prenia embranzida, i més enll

Claudi Planas i Font - En Pere i altres contes

I quan a l'aixecar-se de taula en Pol Demar va trobar-se amb la mirada insistent de l'amic íntim que semblava interrogar-lo amb aires d'home estranyat i tal volta un xic ofès, el diplomàtic va dir-li, en un amistós apart: -Però... de què et meravelles? ¿De no haver vist en la m

Raimón Casellas - Llibre D'històries