United States or Luxembourg ? Vote for the TOP Country of the Week !
Poc m'agrada... mira, aquí te direm Mariagneitta, com sa morta, perquè hi tens una retirada, oi Monja? -I ben pensat, Tem; Mariagneitta!... -I que vôs assé? -Anar a l'art, homo que vòs que fassa?... sempre as meu costat! afegí la Monja estranyada de la pregunta. -Aixís vos assé artista!
Havia passat més temps del que pensava, quan Ethelbertha vingué a dir-me que eren dos quarts de vuit i que el desdejuni era a taula. Vaig pensar llavors, que no m'havia afaitat encara. A Ethelbertha l'empipa que m'afaiti corrents. Tem que un estrany pugui pensar que he intentat un suïcidi digne d'un pobre d'esperit, i que els veins puguin creure, pels senyals, que no som feliços plegats.
La Monja i en Tem van respirar davant aquell sentiment que els feia sabedors de què tenia aquella noia amb son posat tràgic. -No seràs artista, no! Vindràs amb mi a l'art... vôs fer d'espardenyera? de modista? vôs trenar cànem?
Oidà, manca una circumstància remarcable: caminava eixancarrat, amb tanta de fermesa i d'aplom i posant els peus tan plans, que només de veure'l se comprenia que, encara que se li ventés una empenta de part darrera, no se'l faria caure: sempre anava com qui se la tem. I això és propi de tots els mariners avesats a guardar equilibri sobre el mòbil pont de les naus. Veuràs, para-t'hi.
Això l'hi diu perquè el veu al costat del seu soci, i recordant que a tots dos els agrada arreglar l'Espanya , ja tem que no prestin a la funció tota l'atenció que es mereix. -A mi se'm fa tard- s'atreveix a dir el nebot. -Ca, home!... mig quart de nou... El nebot es queda. -Fa calor! diu un altre convidat. -Quan el noi acabi obrirem el balcó; no s'espantin. -Veiam, veiam què serà?...
Al mig dia, quan va arribar el marit de la Monja amb els terrassans del barri, tot el carrer va empèndre'l amb grans rialles. -Tem, a ca teua trovaras gent nova. -Tot ha anat bé, és una noa. -Sàlva-la que és tot ple maca. -I fina. -Calleu, teniu sa llengua com una cua de porc. -No en feu cas, Tem, que liregen.
En Bóta era un d'aquests homes puritans que, en ficar-los a la presó, ja mai més són altres. Es cregué deshonrat per tota la vida, i no gosava presentar-se amb el cap alt davant la gent. Quasi d'amagatotis anava a beure el seu gotet de vi, que no l'eixorivia poc ni molt. I l'hauríeu vist romandre en un recó de la taverna, mut, capficat i llòbrec, com un mussol que tem la claredat del dia.
Es deia Tem, i, amb aquest parlar blanenc que, en esforçar la veu, tendeix a tornar planes algunes paraules agudes, tot doblant el so de la consonant final, la seva mare, escridassant-lo, li havia tret el nom de Temme , un nom que sonava com un gemeguet. I a fe que li queia bé, un gemec, per nom, a aquell pobre xicotet d'ulls blaus, colrat de sol, gravat de verola, magre, ratat de parpelles, que sempre se l'havia passada prima i que d'enç
En Tem entr
Paraula Del Dia
Altres Mirant