United States or Lebanon ? Vote for the TOP Country of the Week !


Però el fet és que la bona gent era en el seu lloc, amb tota l'espontaneïtat que permet l'hàbit d'un ambient i amb tot l'estímul de plaure que dóna la presència de persones estranyes i decoratives. La tia Engràcia va ésser dolça, maliciosa. La senyora Rosa va dir una breu paraula sentimental, sense exageració, que la va deixar dolçament nimbada. El senyor Joncar acollí una teoria encarcarada del jove marit sobre l'especulació dels francs, amb una petita anècdota espiritual que tingué un èxit evident i merescut. La senyora Joncar va alabar el vestit de la princeseta de Caldetes amb un comentari precís, dels que indiquen una tècnica segura (sembla que la seva mare havia estat modista!). Les germanes Vidiella van parlar d'una manera fina i senzilla de la boniquesa de Caldetes. El senyor Torrescasana, que resultava gran amic de pesqueres, cont

Un escolanet que havia romàs a l'entrada en veure arribar el cotxe de la núvia toca una campaneta i l'orgue esclata en un himne eixordador i triomfal que com un tro de tempesta rodola per l'aire embalsamat del temple. La gentada fou presa d'una mena de desvari; les noies es posaren dretes damunt les cadires, les mares estiraven les testes cercant entre la gent una clariana per veure el pas majestuós de la núvia. Amb els ulls baixos, fent bracet del seu pare passa entre la gent que la mirava de cap a peus: les mares amb una mena de goig emocionador que les feia somriure ploroses; les damisel·les amb una mena de dolça enveja i de respecte alhora; la modista neguitosa perquè li semblava que caminava massa de pressa i no lluïa prou la seva obra exquisida. Així avanç

Camí de casa, vaig anar a veure el meu sastre, i li vaig encomanar un vestit de yachtman i un capell de roba blanca, que em va prometre fer a la carrera i tenir-ho llest per al dia. Després, un cop a casa, vaig contar a Ethelbertha tot el fet. El seu gran delit fou minvat molt per una reflexió: Podria la modista enllestir-li el vestit a temps?: la mena de reflexions que se li acuden a una dona.

La Monja i en Tem van respirar davant aquell sentiment que els feia sabedors de què tenia aquella noia amb son posat tràgic. -No seràs artista, no! Vindràs amb mi a l'art... vôs fer d'espardenyera? de modista? vôs trenar cànem?