United States or New Zealand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Aquesta reflexió va posar-lo de mal humor; i alguns moments després, havent deixat caure Kobus dues gotes de cera damunt les seves mans mentre ell estava acotat, sa còlera esclatà: -Senyor Kobus- digué alçant-se: -em penso que us torneu foll! Aleshores que cantàveu el Miserere, no us en volia dir res, encara que allò fos una ofensa contra la nostra santa religió, i sobretot tractant-se d'un vell do la meva edat: teníeu eI posat d'obrir-me, en certa manera, les portes dc la tomba, i és cosa abominable, considerant que no us havia fet cap mal. A més a més, la vellesa no és un crim: tothom desitja arribar a vell. Vós hi arribareu, potser, senyor Kobus, i aleshores compendreu la vostra indignitat. I ara em feu caure cera a la m
Un cop apaivagada la correntia del rampell, la fadiga va asserenar-li el pensament, i un doll de reflexions sentimentals amaraven son ànima contorbada. Sobtadament, com el llampec que esclata en una nit tenebrosa, son ànima fou il·luminada per un goig. -Nit de neu! bona matinada per anar al senglar! L'Andreu va sospirar i tot seguit va glatir per assolir la delitança que donen les bones obres.
«Conec un Putxinel·li», digué la Lluna, «El públic esclata en cridòries tot seguit que el veu. Cada un de sos moviments és tan còmic, que tota la sala braola quan ell es mostra. És sa personalitat això que els fa riure, i no pas el seu art. Fins i tot quan era petit, i jugava amb els altres minyons, ja era un Putxinel·li. La natura el féu únic: li don
El director d'orquestra pega un cop d'arquet a la caixa de son violí, i de seguida esclata una ratxada de música tronadora, que passa sobre la multitud movent- hi un onatge de temporal. El vals giravolta ja en les imaginacions. Cames, ¿per què us vull? Braços, per què serviu? Ha mancat temps per a fer plaça, i ja les parelles circulen, obrint-se-la amb llur moviment de remolí.
I va cantant tot esmunyint-se victoriosa i gaia, i de sobte s'estén i s'atura per fer un espill per als estels, i més enllà, entra en una balma i diu l'oració lenta i devota del degotall vivent i auster!... Ara, esclata riallera d'entre una roca maternal i és la fontanella que els pastors sospiren en les soleiades, ara, vigorosa, escumejant i eixordadora, es llança d'una altura i pren tota la bellesa esclatant de la majestuosa cascada i nit í dia va xarbotant l'aire i les roques, les flors i les herbes del seu voltant, i és com una regina que té palau, i la gent que s'hi atansa, en sentir-la de lluny se sent confortada i plena de respecte.
¡Joanín, que tantes nits veié acostar-se quan feia de pastor, no havia vist mai el moment de néixer un estel! ¡ni el moment de morir en les matinades! ¡I si en moren d'homes xarucs sense haver fruit tot l'encant misteriós del moment exquisit en què neix un estel o comença una amor o esclata una flor o s'arrodoneix la bellesa d'una dona! Tot ho veiem de sobte; la sorpresa grollerament ens avisa tard, i tota la delicadesa, tota la poesia ens fuig dels nostres sentits. Joanín vivia aquest moment, el sentia amb tot el cor i no se'n donava compte. ¡La seva consciència trontollava sense conèixer el terretrèmol! ¿Qui coneix en quin arbre es posar
Després, dant una llambregada al gos, féu en accents corprenedors: -Pobre Lieverlé meu!... Ah! veu's aquí el que m'hi esperava ací!... Vina, Fritz... anem... fugim... Seria capaç de fer una malvestat!... I tot prenent Fox per la crinera, volgué muntar a la sella, però sobtadament, son cor esclatà, i deixant caure la testa damunt l'espatlla del seu cavall, es pos
Aleshores Fritz, esclatà: -Era la meva única alegria, David; no pensava més que en ella... i vet aquí que la donen a un altre! -Però qui... però qui? -Súzel- va fer ell, sanglotant. -La petita Súzel?... la filla de ton masover? l'estimes? -Sí!
Tema del mar tot majestat... tot realesa, el metall esclata a tota força ufanós... superb... i el riu prenent comiat de la terra fina dins la mar! -Molt bé... molt bé, m'agrada molt! -Veu, ara'm sembla que estic més tranquil... Apunti... Clau de sol... sol, do, mi, re... -Mira Joan, et toca la medicina.
Així, com ix el llamp en la tenebra i escampa sa blancor vívida, així com esclata la claror radiant dels ametllers entre les branques fosques, així com una rialla llarga neix entre el silenci d'una fondalada muda, així sobtada, ufana i radiant fou l'alegria que va brollar del cor de l'Andreu que es veié alliberat d'aquell nus que li estrenyia el pit i retrobava les delícies de la felicitat allunyada.
Paraula Del Dia
Altres Mirant