United States or South Korea ? Vote for the TOP Country of the Week !


Per tres o quatre vegades la Madrona es va creure que tornava el vent... hauria jurat que el sentia vibrar en aquell silenci que venia del de fora, poblat de veus estranyes, i escoltava... escoltava, aixecant el cap del coixí per a assolir millor les veus incomprensibles de la nit... però no sentia més que els bataments del seu cor i bull de la seva sang que li xiulava en les orelles, i es deixava anar altra volta sobre el coixí, capolada, rendida...

VIOLA. Rebeu ma humil salutació y ma rendida voluntat, senyora. OLIVIA. Quin és vostre nom, cavaller? VIOLA Cesari és el nom d'aquest servidor vostre, bella princesa. OLIVIA. El meu servidor! No hi hagut més alegria en el món desde que de la baixa adulació ne diem finesa. Vós sóu servidor del duc Orsino? VIOLA Ell ho és vostre y el d'ell, doncs, també ha d'esserho de vós.

L'audàcia de l'un nivellava l'excés de forces de l'altre: les dues potències es contrabalçaven. Un moment de vaciHació o de feblesa per part d'en Montbrió, i sa influència hauria sigut retuda amb conseqüències difícils d'apreciar. Ara, sa bona estrella o la fe en si mateix l'havia salvat. La tasca més perillosa quedava feta. La fera, si no rendida encara, estava dominada.

Aleshores es va asseure, i, amagant-se la cara entre les mans, va quedar-se quiet, amb la quietud de la fera engabiada que, farta de lluitar, acaba deixant-se caure rendida, renunciant de mal grat a la llibertat perduda.

La naturalesa, rendida, no lluitava ja: havien cessat ja les congoixes i desficis, i ell descansava las i aplanat, no percibint-se més senyals de vida que el vaivé del pit i un pols sec que decreixia com el moviment d'un pèndol que marxa per la sola força de la inèrcia.