United States or Wallis and Futuna ? Vote for the TOP Country of the Week !
I tots aquells carrers que es creuaven davant mos ulls semblava que em diguessin: «-És per aquí, que cal passar!» «-Oi no, que és per aquí!». Què calia fer? De tant de rumiar, la suor em rajava esquena avall. Aleshores, perquè se m'acudissin coses, vaig entrar a pendre un xop a la taverna del Gall rogent , davant de les Voltes.
De manera que, en acabar, la suor li rajava per la cara. Suzel, tota vermella, com avergonyida d'una semblant cançó, es decantava, sense gosar mirar-lo; i Kobus, que s'havia girat per sentir-li dir: -Que bonic és!, la veié que sospirava baix, baixet, amb les mans sobre els genolls, l'esguard acalat.
La mestra va corre en son auxili; l'aixecà... i Maria Santíssima!... quina cara feia aquella pobra criatura!... li rajava sang dels nassos; a la seva cara no hi havia un través de dit que no estés ocupat per una esgarrapada o per un morat: el seu front era una serra, de tants bonys com hi portava -tot ell brut, ple de pols, el vestit ple d'esquinços...
Aleshores, Schoultz i Hâan no podien més; la suor els rajava galtes avall; es passejaven, l'un amb la m
-Ja es mort!... Joanín!... Ja és mort!... va cridar En Guim en aquella superba solitud, i els gossos van lladrar llarga estona. -Joanín!... Joanín!... cridava joiós el pare encaminant-se cap al lloc on hi havia l'ós mort. -Joanín!... Rellamp!... fill meu!... ¡Joanín!... cridava En Guim en veure el seu fill ajagut on havia tirat. Del front li rajava sang que s'estenia damunt la neu.
-Jo vull les peres!... m'ha enganyat!... jo vull les peres!... jo vull les peres!... Quan el primer carro va arribar al molí, la farina rajava freda. Tot just en Magí havia enjegat l'aigua tranquila de la bassa. Les moles roncaven i l'aigua espargia una remor alegroia que es confonia amb la fressa que feien dins el ventijol matinal les fulles dels arbres de la vora del riu.
Era una princesa dreta al defora, però malmesa una cosa de no dir per la pluja i la tempesta. Rajava un doll d'aigua de son cabell i son vestit, l'aigua entrava pel cim de les seves sabates i sortia pels talons; però ella va dir que era una princesa de bo de bo.
Manta vegada vaig reparar que em llançava una ràpida llambregada per assegurar-se que jo estava en guàrdia. Alçada la llosa, va posar-se a cavar amb la rapidesa d'un gos gratant la terra. La suor li rajava esquena avall. Una vegada va aturar-se, tot dient: -Aquest soterrani és meu. No vull anar més enllà. Cal que te'n vagis.
Paraula Del Dia
Altres Mirant