United States or Vietnam ? Vote for the TOP Country of the Week !


El parent d'En Pepaito no havia escrit a En Pepaito que anava a Barcelona. -Així, si no em fa bona cara me n'aniré a la fonda- pensava. Però ja en aquell punt de son viatge, ai, s'ajuntava a la malaurança de la fam la de dubtar quina fóra la millor conducta a seguir. -Potser que no vagis a casa En Pepaito. Ja ser

Un senyor grassó que hi havia al seu davant, potser reparant-li la mirada vaga, li digué: -Vol que berenem plegats? El parent d'En Pepaito va fer el cor fort. -No et donis- va pensar. -Arribem a Barcelona a les set, i per unes quantes hores, no val la pena de fer el golafre. -Gràcies, li va dir. -Pateixo de l'estómac. El senyor grassó es va inclinar.

El gran Pepaito -tothom coneix aquest amic inefable que és una mena de picarol amb una mica de Sòcrates a dins- un parent a una llunyana ciutat de Catalunya. Aquest parent és un home anguniós i temorenc: l'estira-cordetes de si mateix. Un dia es determin

El senyor grassó, immensament saturat, lluent, inflat amb beatitud de vins i de viandes, s'havia posat a dormir. I roncava, omplint el vagó de son brogit olímpic. -La qüestió- va dir-se el parent d'En Pepaito -és que dormi una hora i mitja, que és el que es triga d'arribar a *.

Però al cap de molta estona, quan les ombres endolcidores ja queien damunt la terra i els pollancs eren d'un argentat fonedís, en ple camp, hagué d'aturar-se el tren. L'anterior havia descarrilat. Era joc de poques taules, però, la neteja de la via. Ja un seguit d'obrers hi treballava. S'hi escolaren cosa de tres hores. El parent d'En Pepaito les pass

Finalment, arribaren les cinc. El parent d'En Pepaito baix

Però la fam li feia mal de cap i li encenia la cara: l'ensopia la cremor de la llum. A la fi, el parent d'En Pepaito va arribar a un determini: a l'estació de * hi ha restaurant, i allí es compraria pa amb truita, pa amb carn rostida o pa amb botifarra o potser de totes tres menes. Naturalment, s'ho aniria a menjar a un altre vagó. La sort l'afavoria.