United States or Turkmenistan ? Vote for the TOP Country of the Week !
Quan l'Andreu fou a les envistes de sa casa va repensar-se. No tenia valor per tornar a trucar i una vergonya d'infant li arrupia el cor. Va amagar-se entre les moriscases que s'alçaven cobertes de neu prop de l'era i agaf
I Paulina, amb una candidesa d'infant, afegia: -I pensar que tot és per culpa meva! que jo sóc la causant de la seva desgràcia!... En Melrosada, en mig del seu desesperat excepticisme, interrogava Paulina: volia saber noves de la vidua, el que deia, el que pensava; i Paulina ja no tingué cor per a mentir, i li digué la veritat ben crua: la Isabel no seria per a ell!
En Jani que escoltava prop seu la veu amorosa de la seva estimada, movia el cap afirmativament, i de sobte caigué agenollat. Aquell guerrer, temut per tota la contrada per la seva aspror i valentia, féu un sanglot d'infant que resson
I què n'era d'hermós llavors deixar-se anar, bressolar-se en aquells llims, mentre el temps passava minut darrera minut... Era una mena de bohèmia de l'ànima, una voluptuositat entabanadora que encara sento de vegades, i que em fa esmerçar dies i dies, com aleshores esmerçava mon petit temps d'infant...
Tant bon punt la noia desconeguda va arribar a casa la Monja feu un sospir rublert de goig. L'ambient d'aquella llar honrada i humil va evocar-li l'idea de la benaurança que gaudeixen les ànimes santificades. Presa d'una il·lusió d'infant va asseure's a l'escón i va romandre bella estona ullejant-ho tot. La Monja va dur-li una mica de llet i la desconeguda va exclamar: Mia madre!
I sa veu era, el mateix que sa actitud, amoixadora, plena d'inflexions gatunes... Deia, poc a poquet, amb parla encara sacsada i treballosa d'infant saltant de la mamella: Eh?... Vôs venir ¿ Vôs venir a casa nostra ?... Se veia que la pregunta arrencava de lluny, potser de quatre passes enrera, i que ja havia sigut rebutjada pel nen dretet.
El traïen els seus ulls d'infant i un deix cordial i efusiu en l'expressió. Demés, podia raure sense gaire temença entre els cremallots de l'infern, car encenia la meva pipa agafant les brases enceses amb els dits. Encara una altra cosa: les consideracions catequitzants del sagrist
I el menut Galderic va començar a fer les primeres passes i a barbotejar els primers mots. I en Biel va eixamplar els conreus. I pels passadissos i cambres de la torre del Barbut, i pels camps que la vorejaven, i pels corriols dels boscos del comte, va regnar arreu l'alegria, omplint-ho tot de veus d'infant i de rialles fresques. De mica en mica va anar-se espigant el fill d'en Biel.
I quan jo en veig passar algun, no puc menys de recordar el meu somni d'infant i, caient de genolls, prego pel pobre malalt: -Déu meu: que no el trobeu entenebrat!
-Bon remei per la meva sogra que és guita de les quatre potes! -Un noi... un noi... minyons... ja tenim un hereu! va exclamar en Magí tot baixant l'escala i cridant com un orat; i va abraçar-se als que l'esperaven i va petonejar el goç, movent el cap i tremolós de barba. Els dos minyons no van entendre'l de primer anduvi, fins que sentiren un plor d'infant. -Teniu la dona lloca?
Paraula Del Dia
Altres Mirant