United States or Cocos Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !
La tia Paulina contà, amb tots els pèls i senyals, la gènesi de la seva simpatia per don Gaspar. De tant en tant s'aturava per pendre alè o per eixugar-se una llàgrima.
El resultat fou que ara no hi havia manera de separar-lo del seu assumpte. Els palaus enrunats i les esglésies esfondrades els deixava de costat amb breus referències, com a coses frívoles, digne alè del morbós gust d'un decadent.
Mes les orenetes fugien, fugien avall, sempre avall, anant i venint, però allunyant-se sempre... Octubre al caure, les fulles groguejaven; a l'alzinar, queien seguides les aglans, amb un cop sec, com grosses gotes d'aigua damunt la fullaraca... i poc a poc d'aquell dia d'estiu, del calor de la soleiada, n'anava brollant un alè de tristesa, de desmai... com una esgarrifança fina, imperceptible, però que sacsejés tot lo existent...
Ningú no m'auxiliaria, com no fos la Mare de Déu, que, mare com és, disputa els seus fills a l'infern fins a l'últim moment, àdhuc quan ja tota la gràcia de Déu els ha desemparats. I no dic jo si vaig invocar-la fervorosament. I tot seguit vaig cobrar més alè i més forces.
Mentrestant la nit queia sobre els boscos, la fondària de les valls s'omplia de tenebres; però els cims més alts encara resplendien. Després d'una bona hora de marxa ascendent, en la qual Foux i Hâan s'aturaven de tant en tant per a rependre alè, el carruatge arrib
Si aquelles paraules haguessin estat un llampec no haurien saltat amb una sobtesa més atarantada dels llavis esblaimats de Huck. Sos ulls eren oberts de bat a bat i son alè suspès, tot esperant la resposta. El gal·lès féu un moviment; mirà, en resposta, de fit a fit... tres segons... cinc segons... Després... després respongué: -D'eines de lladregueria. Bé, què us passa?
-No podem entretenir-nos més- va dir-me a mitja veu. I ambdós sortírem de la casa, i caminàrem... caminàrem... Recordo que no feia un alè de vent. Les fulles seques dels polls i carolines, al rompre's de les branques, queien a plom com ocells morts. ¿A on ens encaminàvem, per la ribera d'aquells torrents solitaris? Les boscúries s'anaven acostant.
Oh! quan mos ulls vegeren a Olivia, va semblarme que ab son alè purificava l'aire; d'aquell instant vaig devenir una presa, y d'aleshores que mos desitjos, com afamats mastins, séns repòs me deixen. Què t'ha respost?
Aquell dia, a l'obrir la porta del carrer, va sobtar a la Madrona la xafagor que es sentia... No passava ni un alè d'aire, all
-Tom: què li fa mal al gat, en nom de Déu? -No ho sé, tia- digué el minyó prenent alè. -Mai no havia vist cosa semblant. Quína és la causa que hagi fet aquestes accions? -No ho sé, de bo de bo, tia Polly: els gats ho fan sempre quan es xalen. -Voleu dir? Hi havia quelcom en l'entonació de la tia Polly, que va fer a Tom aprensiu. -Sí, senyora. És a dir, jo bé ho penso. De bo de bo?
Paraula Del Dia
Altres Mirant