United States or Ireland ? Vote for the TOP Country of the Week !


La distància era ben d'una milla, i, volant, sense respirar, arribàrem al bar que ens havien dit.

El primer quilòmetre de camí va fer-lo com qui diu volant. Després s'aturà, tot sorprès de trobar tan poques persones i de veure que les botigues encara no fossin obertes.

Jo buscava si en son front hi havia arrugues. Me'n anava a un recó i m'asseia... Per la banda de fora de la finestra hi creuaven de tant en tant les ombres dels que transitaven per l'acera... Passaven ràpidament, trencant un moment la monotonia de la claror trista. Ningú deia res... El volant d'una fàbrica veïna donava cops acompassats, com un rellotge...

En Miquel Pons tot consirós va agafar el volant i amb una veu tímida va dir: -On vol anar? -No ho ; avall, cap a la plaça de Catalunya! L'auto, després de trontollar una estona, es pos

I va anar creixent a mida que acostava, dibuixant una silueta blanca i fresca, volant a flor del roig esmortuït dels camps. -Que t'hats fet mal? crid

-Vols anar al Royal? al Colon? -Fuig... fuig!... anem fora de la ciutat. Tinc ganes de distreure'm, de parlar amb tu. Avui necessito un cor al meu costat per a vessar-hi la fel del meu i que m'hi posin un xic de mel! ¿Avui, tu estàs content? sinó, no vinc! -, avui tinc un bon dia! -Déu t'envia! Tu em faràs passar la múrria. Que et fa res que jo porti el volant? -Fuig, home!...