United States or Micronesia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Els meus vestits eren humits encara: vaig posar-me'ls, però, i Katel em presentà, alguns moments després, al vell Miquel Durlach, el propietari de l'establiment, un vell de vuitanta anys, amb la cara solcada d'innombrables arrugues i les parpelles balderes.

GRACIÀ Pel meu compte, doncs, el paper de boig! Que les arrugues de la vellesa'm surtin a força d'alegria y de rialles! Més me plaur

Home de mitja edat, magristó, més baix que alt, cara afaitada com a bon muntanyenc, més per costum que per la nosa que podien fer-li quatre pelots, escanyolits i mal nascuts, entremig de les arrugues del cuiro ressec que li feia de cara.

No què li vaig dir, però em recordo com si fos ara -les sensacions viuen molt més temps que els fets en l'esperit- em recordo d'una confusió, d'una incertitud... d'una ombra de mal presagi que em va caure al damunt... Jo havia de ser gran!... Jo hauria de viure entre parets, en la penombra del quartet de casa!... I hauria de tenir arrugues al front!...

Jo buscava si en son front hi havia arrugues. Me'n anava a un recó i m'asseia... Per la banda de fora de la finestra hi creuaven de tant en tant les ombres dels que transitaven per l'acera... Passaven ràpidament, trencant un moment la monotonia de la claror trista. Ningú deia res... El volant d'una fàbrica veïna donava cops acompassats, com un rellotge...

I mirant els estels, que tremolejaven en el cel immens, pensava: -Tot això roman, tot això torna en les mateixes èpoques: només som nosaltres, els que canviem. ¡Quina aventura tan paorosa és canviar una mica cada dia, sense adonar-se'n! De manera que al capdavall hom és tot cendrós, tot arrupit, i produeix l'efecte, davant l'esguard de la gent nova que passa, d'aquelles despulles xarugues, d'aquelles arrugues respectables de les quals parlava Hâan ara mateix. Per més que fem, caldr

-M'ho doneu per tant? -Hissa! -Ne voleu més-quant? -Hissa, hissa! -Posem-ho a tant-més-quant? -Amarra. Pronunciada la paraula amarra , ja la venda estava feta, i era tan sagrada i tan ferma com si n'hagués passat el notari. El pare era un llop de mar, un home estranyot: més aviat baix que alt, ossut i magristó, de cap gros i de rostre brúfol i ferreny, solcat per fondes arrugues.

La tia Paulina féu un paper importantíssim: el paper de mare de la núvia; però com que no es resignava a semblar vella, exhibí un vestit fabulós de poca solta, ensenyant els tresors de la seva pell, encara sense arrugues. Moltes senyores invitades la varen pendre per la germana gran de la núvia, i més d'un senyor li va dir que estava seductora.