United States or Aruba ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Per què se'n posa de roba de sac, i de cendra damunt la testa? deman

La cançó és molt més tendra que maliciosa; però l'Adelaida comença de creure ofesa la seva virtut, i sobretot la de la seva germana. Es va capficant ràpidament: cada cop la cançó li sembla més plena de perversitats, i la roba de la cantant més escotada. No pot més: s'aixeca. El seu bust sobreïx entre els caps de l'auditori. Est

I, a més, trobava una certa delícia en la saborosa modèstia d'ésser dona: de poder-se confessar més sovint que no pas els homes, en aquella reconada tan polida de Sant Felip Neri; de manegar roba blanca; de no tenir més element crític que el seny natural.

Camí de casa, vaig anar a veure el meu sastre, i li vaig encomanar un vestit de yachtman i un capell de roba blanca, que em va prometre fer a la carrera i tenir-ho llest per al dia. Després, un cop a casa, vaig contar a Ethelbertha tot el fet. El seu gran delit fou minvat molt per una reflexió: Podria la modista enllestir-li el vestit a temps?: la mena de reflexions que se li acuden a una dona.

A qui no costats, sa roba li cau; però, amb uns costats tan bons, en Cadernera pot posar-se totes ses calces de bordo . Pau, dóna-li es porró per refrescar a sa salut de sa núvia.

Llavors, ratxada darrera ratxada, entre efluvis i frisaments, la marinada fresca i clara s'esbandia per tot el pla. A la segona o tercera ratxa, el campanar tocava l'Oració... La Madrona aplegava la roba, i amb la petita Agneta al davant com un cabridet fidel se'n tornava cap al poble -la banca sota el bras i el cove al cap, tota airosa i cimbrejant.

Era neta, endreçada, poc gastadora, amiga d'estar-se a casa; en compte de passar la nit al cafè, apedaçava la roba, o dava una remenada a l'olla, o mirava si faltava algun botó a les camises o calçotets. Era una bona senyora, però... Li agradaven molt els melons, i el seu marit li dava un mal rato sempre que es proposava obsequiar-la; perquè li portava unes plepes!...

Els trons se sentien a cada respir més lluny; la mare deia les malediccions més baix i la llevadora es senyava amb menys devoció. -Be, Sila, no sieu caparruda! Deu-me roba per la noia! Tan rexiuxida com és! -Ni un fil; que es mori de fret! -Quina culpa en la criatura?

Després de tres hores de sol per camins sorrencs i pedregosos, sentint el cant ensopidor de les cigales, van arribar a les envistes de Massanet. El campanar s'alçava punxegut, com una cucurulla en una planúria quieta voltada d'horitzons llunyans i plàcids. Davant mateix del fossar nou hi havia la fira de bestiar. La bunior de la gentada va arribar a les oïdes de la Clàudia com el zum-zum feridor d'un borinot que passa brunzent prop de la cara. Va pujar a la carreta per posar el mocador del cap que la Rosa portava de gairell, va estirar-li la roba, que duia tota arrugada i, eixugant-li les bavalles i esquivant-li les mosques que duia damunt, va dir, tot fent-li una moixaina: -Tens calor, oi maca? ara ens refrescarem, ara! i torn

El carrer sempre s'hi veu llunyà, molt llunyà, i quan un hi pensa en quan era noi i anava pel carrer, va passant poc a poc, amb certa solemnitat de professó, sentint al costat, més que veient-la de cua d'ull una ombra de respecte... i va passant, sense tombar la cara, encarcarat sota la roba de les festes!...