United States or Yemen ? Vote for the TOP Country of the Week !


No puc estergir les meves impressions en paraules o en pintura, i les sento com m'abrusen, dins de mi. I tanmateix un artista: mos ulls m'ho diuen, i tota la gent que ha vist els meus esbossos i les meves notes m'ho reconeixen prou. No més que un pobre minyó, i visc en un dels carrers més estrets; però la llum no em manca, perquè visc ben en l'aire, i tinc una bella vista damunt la teulada.

¡Que extensa, que interminable era aquella sureda! Mai m'ho havia semblat tant. I la claror del dia anava minvant com si es desmaiés la tarda part d'all

La costa negrejava com una solidificació d'ombres entre l'ombra fluida i transparent. Una rosada de gotetes d'or lluminoses indicava el punt on reposava la vila de Bagur, aquell enfilall de blanques margaridoies que havia afigurat mentre m'ho permeté la claror del dia.

-Ves, moltes vegades mirava gent que fumava, tot pensant: «Ja em plauria, de fer-ho, això». Però no em pensava que pogués- digué Tom. -Això és el que em passava: veritat, Huck? M'ho havíeu sentit dir: veritat, Huck? Huck n'és testimoni, de si ho deia o no. -, d'allò més vegades- digué Huck.

-Pse! -féu en Xaneta. -Ja veurem. Per de moment sóc de parer d'amagar-nos. Convé que en Llambregues no ens conegu; que no sépigu qui el gorda es parany. Es meu pare, que va córrer sa guerra carlina, sempre m'ho diu: ses forces amagades fan una bella por. Un cop es parany restu ben solitari, amb es foc i s'arbret, sa basarda s'hi alçar

Ningú es mor, per aguantar el respir una estona. Convé que siguem valents, Marianna. El meu pare m'ho havia dit cent vegades: «A la mar no es perd sinó el que es desespera: no hi ha que rendir-se maiS'ajupí altra volta i tragué dels calaixos galliners unes coses que lluentejaven. Eren destrals. Se'n pos

Algú que firmava Balonista , havia escrit per demanar detalls de la fabricació del gas hidrogen. És cosa fàcil, el fer-ne: almenys així m'ho va semblar després del que vaig llegir al Museu Britànic. Peró jo aconsellava al Balonista aquell, que prengués tota mena de precaucions per evitar qualque accident. Què més podia fer? Deu dies després, una dona de roges galtes vingué a la Redacció portant a la m

-I aquest any simultanejaríem... eh? Però ca! el meu pare fóra capaç de voler-me enviar a Saragossa a estudiar... -Home, millor; quant més lluny del guetu. -; allí tinc un oncle i una tia més rapatanis... allò fóra pitjor que el còlera. No hi aniria pas. -Oh! si t'ho manava... -Si m'ho arribés a manar, fingiria rampes i m'embrutaria de tinta perquè es pensés que l'havia agafat de valent...

Si George fos aquí, podríem anar a veure aquesta tomba. Jo no m'ho acabo de creure, que ell sigui a la banca. Estic segur que s'est

Durant aquella contemplació muda, cada segón tenia per a mi durada d'eternitat. ¿Què anava a empendre, ella? M'ho esperava tot. De cop i volta, gir