United States or Moldova ? Vote for the TOP Country of the Week !


¿Però, ves què li feia a n'ella tornar-se dona d'aigua, mentre es pogués contemplar els cabells crespats i negres, les galtes entre morenes i roges, els llavis sagnants i molsuts, el coll grassó i el pit reinflat?

Totes quatre estaven roges i massisses, i sobretot les noies, vestien a estil de vila, amb certa petulància de riques per merèixer.

Contemplant les jovenetes que al dematí s'hi passegen, és impossible no comparar a la morena de roges galtes amb el clavell; una cara pàl·lida, d'ulls ben tallats i amb certa grogor d'aquelles que són indicis d'un organisme delicat i de melancolia, fa pensar tot seguit en la passionera; una joveneta, vestida de glassa, simpàtica, de faccions que revelen un cor obert i carinyós, sembla una rosa blanca animada, i la noia endreçadeta, pobra i límpia, que no crida l'atenció, però que encanta vista de prop, fa el paper de la viola boscana.

La qüestió present va solucionar-la donant a la senyora de les roges galtes un bitllet de cinc lliures, que representaven els guanys d'un mes del periòdic. I ella marxà, duent-se'n el fruit de ses entranyes fet malbé. Un cop fora, el nostre redactor en cap em va dir amablement: -No pensi que vaig a fer-li cap retret, per això. No ha estat pas culpa seva, sinó la planeta.

Hom veu les camises, les robes roges o blaves, els parracs de totes aquelles llars voleiant pels cims, i llurs aigües brutes davallant dels traus cap als fossats. Al damunt hi ha encara alguns edificis sòlids, jardins, alzines poderoses i la catedral de Sant Esteve, tan venerada de Barba-roja.

Era un bell posat, senzill i alegre. Les galtes de Maria Lagoutte tenien flametes roges, i la seva gran còfia de tul semblava pendre volada; Maria reia tan aviat amb l'un com amb l'altre. Pel que fa a Knapwurst, aclofat en la seva cadira de braços, amb el cap a l'altura del colze de Sperver, us hauria semblat una carbassa de pelegrí.

Mireu: no heu dit sinó una paraula, i de per poc... si no la vireu a temps... hauríeu ben negat l'alioli. En Pau Ternal era un home massís, encirat, ancaboterut, ample de cos, ferm de cames i amb les espatlles tirades a escaire d'un coll sempre aplombat. Tenia els ulls molt separats, esparveradissos i blaus, la pell encesa i les celles roges.

Tancava els ulls i tan aviat veia passar davant ses parpelles roges la imatge de Súzel, com la de la pobra criatura de Wildland. El recaptador, posant molt d'esment a menar entre les roques i les roderes, no deia cap paraula.

Algú que firmava Balonista , havia escrit per demanar detalls de la fabricació del gas hidrogen. És cosa fàcil, el fer-ne: almenys així m'ho va semblar després del que vaig llegir al Museu Britànic. Peró jo aconsellava al Balonista aquell, que prengués tota mena de precaucions per evitar qualque accident. Què més podia fer? Deu dies després, una dona de roges galtes vingué a la Redacció portant a la m

Al cap d'una hora el foc es va ensopir, i com succeeix en aquests casos, la flama, reviscolant-se de tant en tant, batia la pared amb les seves roges alasses i afadigava les meves parpelles. Perdut en una vaga somnolència, vaig obrir una mica els ulls, per a veure d'on provenien aquelles alternatives de claredat i de fosca. M'esperava la més estranya sorpresa.