United States or Iceland ? Vote for the TOP Country of the Week !


En Martí va restar sangglaçat; sos ulls van clavar-se en aquell infantó que amb una veu deliciosa anava responent en llatí a la veu del capellà. Feia esclafir i compadir a tots els que el sentien. -Pobret! -Quina preciositat de criatura! -Pobre infantó!

Un d'ells duia a braç un infantó d'uns quatre o cinc anys, que se li arrapava al coll amb un moviment de terror: un noiet ja vestit d'home, amb calcetes i barretinola, bufó, grassonet.

Noy has de saber que aquestas espatllas y ab la ma 's va donar una petacada á sa espatlla dreta n' ha dut que pesavan mòlt mes que . Qui passa homes be podrá passar criaturas. Voléu probarho? Si vols passar, te passarè rondina 'l sant. Y sens dir mes paraulas, pren al infantò y se 'l carrega á las espatllas.

En poques paraules: rumiava una pila d'idees, i tals eren aquestes idees, que palesaven la seva feblesa d'esperit. Mai no he conegut una criatura més estranya, i ensems, tan inofensiva com un infantó acabat de néixer. Amb una regularitat de dos cops per setmana queia malalt, i, per consegüent, no podia anar a classe.

Camina poc a poc i s'ho mira tot amorosament i somriu com un infantó. Porta el braç penjant d'un mocador negre, lligat amb un llacet darrera el coll. Tots els de la casa volen acompanyar-lo i ell rebutja a tothom amb suavitat.

Quan va nàixer aquell infantó, la Sisca, amb veu ronca i movent els braços enlaire, an

-I !... a on aneu a parar? ... -Algú ens vol mal; vet-ho aquí! me contesta pegant-me una llambregada tenebrosa i plena d'emoció. -Això no ès una malura vinguda del natural de la persona; això ha sigut donat: n'estic tan certa... ¡Ah, si jo sapigués qui ès l'ànima maleïda que em fa patir an aquest infantó de Déu que mai ha tingut una paraula amb ningú!... Si jo ho sapigués... ah, reïra!

Aixó augmentá la estima que vers ell tothom sentia y 's feu en tot lo poble general lo crit de admiraciò que 'l tendre noyet ab tanta justicia s' anava guanyant. Lo diable ne tinguè esment y volguè tirar á terra aquest renom, valentse de sas malas arts qu' ell creguè de bon éxit jugantlas contra un infantó de pochs anys y desprevingut.

Aleshores David entrà, tot esblaimat, sobre les puntes de les grosses sabates, allargant el coll i mirant de lluny, amb un posat de tant d'esglai, que feia pena de veure. -Kobus! Kobus! féu, tot baixet, amb una veu dolça, com quan es parla a un infantó. Fritz obrí els ulls. -Estàs malalt, Kobus? continu