United States or Dominica ? Vote for the TOP Country of the Week !
Oh, la immensa poesia de lo que se'n va!... l'encant immensament indefinit de lo que anem perdent, poc a poc, sense donar-nos-en compte!... l'encís que aureoleja el que, fregant la gran roda de la hora viva, es va filtrant per la escletxa imperceptible que hi ha de l'instant que passa a l'instant que ve com el boll pels ulls del cedàs, va caient, va caient a la gran hora morta de l'Eternitat!...
En aquest moment; la senyora Socors obre una escletxa de la vidriera i fa: -Sit, sit... Pere, corda't la levita. El senyor Pere, distret, s'havia posat una armilla vella de setí, i, com el setí fa allò que es talla, li penjaven tot de filagarses com si fos un gec d'andalús. -Sit, sit! tornava la seva dona; però, ca! ell no ho va sentir, i, cansada, ho va deixar córrer, tornant-se a ficar dins.
Després, no sé quant de temps després, vaig tirar-me daltabaix del llit, desvetllat tot d'una per la idea de la realitat. O desgràcia! M'havia adormit. Ja devia ésser clar. Quina pega! Que pensarien de mi els companys? Però... qui sap? No es veia pas gens de claror per cap escletxa. Era precís sortir, encendre llum i mirar el rellotge de la sala.
I jo gaudia l'encís familiar a les fotges i capons d'aigua, als quals sentíem esvoletegar dins la boscúria. Durant molta estona sols vaig veure, damunt del meu cap, un viarany de cel estretíssim, uns murs de halques mortes a dreta i esquerra, i a baix la xomba esmaragdina, anorreadora: en conjunt, una escletxa d'infinit, des de l'enlluernament a les tenebres.
Paraula Del Dia
Altres Mirant