United States or Armenia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Fos a vista dels amos, encara com aquell!... Veieu? Jo mai m'hi pogut avesar a atipar-me a davant d'ells... No ho ... Em fa una mena de recança, de temença. Sembla que hi estic encongit, desficiós, com si els fes un xic de mancament de xalar-me quan ells es xalen... Trobo que fa taujà, que fa dròpol per a un mosso... Mes, aquí a la cuina... nós amb nós, ja és altra cosa... No fa?

Després vaig empendre la marxa mig de puntes, engreït, per una part, del meu atreviment i, per altra, encongit de cor i amb l'aprehensió, no ben definida, d'haver-hi als meus passos quelcom de profanador. Vaig enfilar el carrer pel mig, pel punt més clar, i anava llambregant amb recel la fosca insondable dels carrerons i sotavoltes.

Eixuta per a sentir l'amor, s'havia encongit dins una viduesa arreglada i honesta. Les pràctiques religioses, les regles de societat, i sobretot el que dir

Determinat a posar a bon preu la vostra vida, lluiteu frenèticament, colpejant a dreta i esquerra amb els braços i les cames, i cridant a ple pulmó; a la fi, qualque cosa es demoleix i vos trobeu amb el cap a la fresca, entreveient a dos peus de distància un lladre encongit, a punt de ferir-vos, i us prepareu a sostenir-hi un combat a mort, fins que... de cop i volta reconeixeu Jim.

Però aquella franquesa que jo sentia els dies estivals se m'havia encongit de mala manera: em trobava sol dins de l'habitació, i sentia unes ganes instintives d'anar-me'n; tenia les mans engavanyades pel barret; no sabia com posar les cames; i esperava els esdeveniments amb la respiració una mica accelerada.

Quan veié que en Temme l'escometia i el saludava humilment, -Hola, hola! va pensar: -ja per què véns. I, tot cofoi, va preparar-se a entrar de ple en les seves funcions; i, comprenent que el xaval estava encongit, el guait

En Pasqualet, fins aleshores amb el cor enterament pres per son amor i sens gaire tracte social, era extremadament encongit amb tota dona que no fos la seva estimada, i en aquell dia solemnial féu un paper tan poc lluït que la seva mare se'n don

Arrenglerats a la platja, no gaire apartats del baterell de les ones, seguts a la sorra, tan tranquils com si fossin a la cambra llur a porta tancada, l'un es posava la camisa disputant-la al vent joguiner, que, abombollant-la, la hi arronçava clatell amunt; l'altre pernejava per ficar-se uns calçotets, que tendien a fugir-li banderejant; aquest, contorsionant-se d'una manera estrafolària, es treia els grans de sorra d'entremig dels dits dels peus; aquell forceguejava per calçar-se unes botes que la humitat havia encongit; i qui no reganyava una natja reganyava una cama, un tros d'esquena, un pitarràs pelut o alguna altra cosa de més mal veure.

Mes que sentin per etzar el toc d'una trompeta, o que qualsevulla altra musica ressoni en ses orelles, y els veureu de sobte deturarse tots, trasmudat llur ferotge esguard en èxtassi encongit sota el suau encís de la musica.

Vaig tomar a caminar, i haguí d'aturar-me altra vegada al cap de pocs passos: no em podia sostreure a l'obsessió de que algú em seguia i m'observava. Palpitant d'emoció, vaig tornar a guaitar, a escoltar... El silenci era absolut: sols el soroll del meu encongit respir s'atrevia a profanar-lo.