United States or Brazil ? Vote for the TOP Country of the Week !


Instruíem els joves escollits, per adquirir gentilesa i eixoriviment als salons. Ensenyàvem a ballar a ambdós sexes per medi d'il·lustracions. Resolíem els dubtes de teologia i donàvem un codi de moral que hauria acreditat l'aparador de la millor botiga. El periòdic no fou un èxit econòmic. S'avançava a son temps, i, en conseqüència, el personal era limitat.

Ja que no dubtes de res, que penses saber-ne més que jo, és altra cosa... passa endavant, jo et seguiré. Era fàcil de veure el despit del vell caçador, irritat que jo hagués gosat a atényer els seus coneixements especials.

Els dubtes d'En Lluci

Amb l'ajut d'un hosteler que parlava un xic l'anglès, vencé Harris els dubtes de la policia. Li prometeren de fer quelcom, i al vespre la hi portaren en un carretó cobert i una factura de les despeses fetes. L'encontre no fou gaire carinyós. Mistress Harris no és pas una bona actriu i sempre troba gran dificultat a amagar sos sentiments. A l'ocasió present ella confessa francament que no intent

Mes li quedava sempre una sospita, com una espina clavada al cor. Portat per sa fantasia, ¿hauria anat son nebot lluny, fins a pendre-hi mal sa consciència de bon cristià? Era precís sortir de dubtes, i aprofit

Ell, amb son caràcter enemic de nebulositaits i dubtes, lluitant contra les pròpies inexperiències i curtedats en una matèria que, ben cert, li era nova, com es diu vulgarment, volia i dolia. Ella, feble i temorosa, resant salves a la Verge, sa patrona, desitjava, esperava i temia.

La inèrcia resol aquests dubtes: ningú no segueix l'Adelaida. De fet, doncs, la seva retirada comença a convertir-se en tema satíric. Un amic es presenta als billars i conta el fet. En Llucià, cuita-corrents, abandona el joc i surt al defora.

Però don Gaspar pensa: -Com assolirem això? De quina manera? Ell prou s'ha engrescat, en mig de dubtes i desenganys: en mig de la seva celibatària foscor, prou ha obirat la cuca de llum, i la cuca de llum es deia Isabel; però ara ja és impossible assolir-la. , , és impossible; però les ganes encara són més vives que abans.

I temerós com un nin seguí Fra Genís amb l'ànima voltada de dubtes, sa pensa enterbolida per recordances tenebroses i son cor entendrit per aquella boscúria plena d'austeritats. El silenci li semblava una meditació d'asceta, les ombres de les soques velles i alteroses un estol de frares extasiats per un somni místic i la claror de la lluna, una mirada piadosa de Sant que l'aconhortava!

A l'últim, quan jo callava ja, una dona em va dir ràpidament: -Que no ho veus? Recorrem la ciutat i avisem els veïns perque s'ajuntin a la professó del Sant Confort d'Agonia . Aquestes paraules agreujaren la meva pena sens aclarir cap dels meus dubtes.