United States or Denmark ? Vote for the TOP Country of the Week !
Les colles de planyívols passatgers que formiguejaven sobre el navili, se us amaguen un cop desembarcats. És sempre un misteri. Amb tot, si la majoria s'assembla a cert xicot que vaig conèixer en el vapor Yarmouth , puc fàcilment aclarir el misteri. Havíem passat South-End Pier, i el personatge en qüestió anava penjat a la part de fora d'una portanyola, amb una posició d'allò més perillosa.
Per la meva part m'esforçava a encoratjar-la i a voler-li aclarir aquell misteri. -Fixeu-vos de quina manera estic remant: tan fort com mai m'hauria imaginat fet-ho. Aviat serem a la resclosa. Recorreguérem una milla, encara. Aleshores vaig ésser jo, qui començ
Aquella nit el professor rebé una gran decepció: el seu company no li podia aclarir l'estat de la seva ànima. No, no: de cap manera. Havia patit terriblement: aquell espectacle del carrer de Mendizàbal l'esborronava com l'escena del cafè concert. Mal per mal, preferia la conversa del seu cosí jesuïta o els panorames optimistes de la tia Paulina.
-Ets tu? va fer temerosament, en veure sortir per sobre el ribàs la figura del jove, que s'acostava amb el sac a coll i una mala escopeta penjada al muscle. Malgrat la fosca, que s'espessia per instants, un llampec d'alegria va aclarir els ulls d'en Biel. -El cor m'ho deia, que et trobaria. I per això cantussejava, veies! -Doncs, mira't jo també som sortit de casa amb l'esperança de trobar-te.
De tota manera restava un punt sense aclarir: i el Caiman? Sobre si un gos pot fer peça al diable, es formularen diverses opinions. Un jorn, però, el Caiman va ser vist per uns artigaires. L'amoixaren. Estigué amb ells el temps just per a afanar-los la cansalada del cistell.
A l'últim, quan jo callava ja, una dona em va dir ràpidament: -Que no ho veus? Recorrem la ciutat i avisem els veïns perque s'ajuntin a la professó del Sant Confort d'Agonia . Aquestes paraules agreujaren la meva pena sens aclarir cap dels meus dubtes.
Tan solament a un amic, per a qui mai havia tingut el secret més mínim, en Delmar va aclarir un dia el misteri. I s'oferia la història tan excepcional, tan estranya i rara, que l'amic va restar meravellat. Meravellat fins al punt de que, no podent reservar-se per si sol la revel·lació impensada, la va confiar a un altre amic. I aquest amic també va tenir la debilesa de comunicar-ho tot a un altre.
Els arbres d'aquell bosc tenien tant de fullatge que cap raig de llum no podia travessar-lo per aclarir les tristes tenebres. Quan els cavallers van ésser, doncs, a passar el bosc, se n'hi va perdre un, que no saberen trobar els seus companys, els quals, planyent-se'n i plorant a l'amic com es plora un mort, continuaren llur camí.
Paraula Del Dia
Altres Mirant