United States or Laos ? Vote for the TOP Country of the Week !


I el vent que arriba aquella nit, passa arrupit sota els estels temerós d'apagar-los, passa brunzent fregant les orelles i omplint-les de remor i arrossegant les fulles seques que graten asprosament la terra, i, xiulant, s'allunya entre les muntanyes llumenades per la celístia amorosa. De sobte el vent s'atura i les remors se senten amb claredat.

Arrupit dejús els abrigalls, sentia caure la neu al seu damunt que de tant en tant s'espolsava. Estava desficiós glatint per arribar a la matinada. I el temps semblava que s'havia aturat i que la neu havia fet pacte de caure eternament.

¡Sacrifiqui-ho tot, don Ramon, inclòs jo mateix... però que es salvin aquestes pobretes, a les quals tant he fet sofrir! I empresonant amb una abraçada la seva esposa i filles, que atretes per sos accents de compunció s'havien arrupit a son entorn, exclamà: -Dolors! Filles meves!

I mirant els estels, que tremolejaven en el cel immens, pensava: -Tot això roman, tot això torna en les mateixes èpoques: només som nosaltres, els que canviem. ¡Quina aventura tan paorosa és canviar una mica cada dia, sense adonar-se'n! De manera que al capdavall hom és tot cendrós, tot arrupit, i produeix l'efecte, davant l'esguard de la gent nova que passa, d'aquelles despulles xarugues, d'aquelles arrugues respectables de les quals parlava Hâan ara mateix. Per més que fem, caldr

Me vaig veure perdut. Vestit com estava, me vaig acotxar dins el llit fins al coronell, més de pressa que un nedador no s'afusa a la mar. I vaig restar arrupit, quiet. Me va semblar que la porta cruixia, que el sostre tramblava sota el pas sord d'un peu descalç. A cada moment esperava sentir el palp de la m

-Calla o et tusto! digué en Pere en una foguerada d'ira per aquell ploricó, que vagament sentia que augmentava el perill... l'Antonet va callar, tot arrupit a la gropa... L'euga torn

Curt de vista, sense ulleres i arrupit al vetllador, treu la llengua i clava tatxes un sabater mort de son. Nostramo fa mala cara, i la bombeta pitjor. És de nit, fa un fred que pela, no passa una ànima i plou. En un plat de cou-dinar hi ha en remull un rosegó, i entremig de les pastetes, trist, magre, eixalat i coix, un pardal novell pidola en contínuo tremolor. Ja deixa l'home el martell, ja fa grunyir lo nyinyol, ja estiraganya lo cuiro, ja agafa lo brunyidor, atacona que atacona solemnement silenciós. A los peus hi un gibrell ple de cendra i sense foc. Entra el fred per les escletxes i amb lo fred va lo terror de vent, xàfec i llampecs i terratrèmol de trons. Nostramo se tira enrera, baixa el cap i torç lo coll, i deixa caure los braços que est