United States or Hong Kong ? Vote for the TOP Country of the Week !


-També ho conec ara així- digué el Rector descoratjat. -Mes, qui s'havia de pensar que li vingués tant de nou! Aquest home viu fora del món. Després d'alguna pausa afegí: -En fi, hem d'esperar que, si convé, Déu hi far

Tres vegades volgueren passar a l'altra banda de l'arc, i totes tres foren llançats enrera; i, sempre que el timoner aixecava el cap i veia l'arc a sobre, tornava a obrir les seves catarates. George afegí: -Aquell dia vaig creure que mai no hi tindria afició, a embarcar-me.

No, no; al contrari- feren vàries veus. -Cregui que m'agrada molt de sentir-lo- afegí don Eudald; -mes amb tot això no veig encara el per què del terrabastall que em proposa.

-I que, ademés, desenterraria i ventaria llurs cendres- afegí la noia completant la idea, -perquè aquelles ossamentes humanes que allí es veuen escampades, són, de segur, dels antics constructors i moradors d'aquesta casa. -Precisament en això estava pensant ara mateix.

Quedi's en nom de Déu, miserable sibarita de la poltroneria- afegí, dirigint-se vers la porta. Surti-se'n com pugui de la tarenyina que vostè mateix s'ha teixit, i... perdoni de l'enfado.

-Amb dues n'hi hauria prou- afegí greument el monter, -amb dues n'hi hauria prou. També cal que els gossos reposin; els gossos són criatures de Nostre Senyor com els homes. Hi hagué alguns instants de silenci; mentrestant, jo sentia com el vent fuetejava els vidres i s'entafurava per les espitlleres amb bròfega xiuladissa.

El concurs seguia amb creixent interès la dissertació del jove, que afegí: ¿Comprèn ara, vostè, per què jo somnio amb aquestes grans reformes? En les vessants del Pirineu català, on avui s'hi compta una població escassa i pobra hi ha elements per a nodrir un milió d'habitants vivint d'indústries muntanyenques, és a dir, desenrollant riqueses exclusivament pròpies del terreny.

-Potser es tracta d'altra confraria- afegí donya Dolors, amb una imperceptible mitja rialla. Don Eudald arronç

Tot, allí, són pujades- digué George. -No pas tot- afegí Harris: -solament cosa de dues terces parts, i hi ha quelcom que haveu oblidat. Gir

Afegí que, segons pensava, en tornar del viatge ja estarien acostumats a la nova cuina. Des de casa seva a l'estació hi havia deu minuts a peu. Mon oncle deia sempre: «Pren-te un quart d'hora i vés-hi amb calmaPerò el que feia sempre, era començar amb cinc minuts de temps i anar a tot córrer. No pas per què aquest era el costum de tots els d'aquell barri.