rut-rut

Actualitzat: 5 de maig del 2025

Tan grossos i bonics que són! Si els poguéssim agafar!» I cert que eren verdums; no s'havia errat en Xaneta; tot seguit vaig sentir al lluny, cap a llevant, el rut-rut característic, que solen llançar quan van volant; i no trigaren gaire a fer-se vistents. Eren tres. Volaven molt amunt, i el sol, que encara no havia eixit a l'horitzó, devia ja banyar en aquella altesa les llurs panxetes àuries.

Joaquín Ruyra - La Parada