United States or Togo ? Vote for the TOP Country of the Week !
El nen perd aquell estat contemplatiu i esdevé el nen que era. -No saps que bé s'està, ara, al jardí! ¿Què no t'agradaria, de venir ara amb mi a jugar al cricket? Hom no va anar al llit amb aquesta idea; pero, anant les coses com van, sembla un programa tan bo com romandre al llit despert i desesperat. I hom accedeix.
Vaig obrir els ulls i em vaig asserenar un moment. Navegàvem. Continuaven la fosca i el ruixat. Una veu va dir: -Som condemnats! Això ès s'infern! Una altra mormol
Tots, com si estessen afamolits, esperen aquest moment per menjar una forquillada de carn, servida en un plat de pisa de València i amb cullera de fusta, no perquè en la casa no n'hi hagi de plata, però és de ritual. Tots paren la mà, tots mengen, tots saboregen, i luego tots diuen: -Dolç. -Salat. -Picant.
Després d'això tornen a Pèrgam; i allí Xenofont no pot queixar-se del déu: perquè els lacedemonis, els capitans, els altres generals i els soldats, de comú acord, volen que prengui el millor dels cavalls, dels cobles i de la resta; de manera que es troba fins en situació de poder fer bé a un altre.
Per evitar un més enllà, les cambreres de restaurants sovintejats per estudiants són sempre escollides curosament entre el tipus de dona seriosa i ficada en anyets, pel qual motiu l'estudiant alemany pot fruir el gaudi del flirt sense temença ni retrets. Els alemanys són poble que viu sota la llei.
El que és a repetir-les una dotzena de vegades, no s'hi miraven gens. I el més infame era que, havent perdut la memòria, ja no adoptaven, a partir de la segona vegada, un aire d'intel·ligència, de mitja disculpa, sinó que mostraven el posat irritant i fatuïssim, cada vegada, de la persona que us fa una sorpresa que us espaterrarà.
La taula estava sembrada de diferents objectes d'ús íntim i diari, cada un dels quals portava l'imprompte de son enyorat senyor.
Al seu dedins niava el corc del penediment, que li xuclava la frescor encisera de dona colrada i formosa, però també hi havia encesa la guspira de un desig constant i torturador... volia beure! Sentia haver estat descoberta, per la vergonya que passava i perque havia perdut per a sempre el gaudi de beure aquell vi que li feia glatir fins a corsecar-la.
I l'artista? Aquest rai. Va ésser un baríton carregat de criatures, que vivia de «bolos» i de funerals d'upa; la senyora Tereseta el va contractar, senzillament, per vint-i-cinc pessetes i els drets d'endur-se'n les pastes sobreres per a la família; però amb la condició de cantar fins que ella digués prou. Va encarregar-li a ell mateix que es portés pianista, i que procurés, sobretot, que l'acompanyant no fos una ànima freda, sinó que tustés enèrgicament les tecles, perquè algunes de les persones de les que havien d'assistir a la vetllada -va dir la senyora Tereseta- reunien les dues curioses peculiaritats d'ésser una mica sordes i dalir-se pels acompanyaments. -I vostè, no les planyi, tampoc, les seves facultats. Canti com en un teatre espaiós o com en un funeral dels grassos. El baríton, que era entusiasta de Puccini, pens
Amb els esforços que férem per sortir del tarquim, vam trencar un rem, vam servir-nos de l'altre amb grans precaucions; però era vell i dolent, i es trenc
Paraula Del Dia
Altres Mirant