United States or Bosnia and Herzegovina ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Com s'entén! ¿No saps que no vui pentinadores a casa? -Bé; però ¿no saps que ella no se sap fer bé el monyo de manguito? -Saber-ne! -Mare de Déu! Per una diada així, bé és natural que es presenti d'una manera que faci goig als sogres. De repent se sent un terratrèmol espantós. La minyona que treia la pols d'un tamburet al balcó, entra corrents; la que fregava el pom de l'escala entra esbufegant.
La casa que tenien llogada els seus sogres per a passar l'estiu s'esqueia a deu minuts de la vila, en el camí de Sant Marçal. Aquest camí seguia En Llucià, amb la intenció d'endinsar-se un poc en a boscúria. Però, en ésser en front de la casa, irreflexivament, adreç
-Creu-me que avui tot ho tiraria a rodar! -Mira, si vols renyir m'ho dius i al cap de mitja hora de deixar la teva promesa jo li faré l'amor. Quina dona! Guapa, elegant, rica; ¿què més vols? ¡Demés els teus sogres aviat tindran l'amabilitat de morir-se i llavors, tira peixet! quina mina! No sé què més vols? ¡De massa et queixes! Ja ho saps, si la deixes m'hi declaro! -Sempre seràs ximple!
Tu ja saps que el pare era patró i que feia la carrera d'Alacant. Fill de Blanes, s'havia casat amb una granaire de Roses que tenia una caseta al barri de mar i una vinya a la vora del poble. Aquestes dues finques varen motivar que el matrimoni s'establís a Roses, des d'on el pare va seguir la seva navegació de cabotatge, eixamplant el comerç que havien començat els seus sogres. Ell era amo del carregament i de la barca, i ell se la comandava: de manera que s'ho guanyava tot. Franc de nòlits en un temps en què el cabotatge produïa bastant, pots comptar si es va aprofitar. Això sí, els seus mariners havien d'ésser precisament blanencs, perquè no creia que enlloc del món nasquessin ni es formessin homes tan aptes per a les coses del mar com en el seu poble; i aquesta dèria, que el féu mal veure amb la gent de Roses i que el port
La senyora Buxareu parlava molt de la seva família, del seu pare i la seva mare; i en contava coses tan prodigioses, que jo ja tenia ganes de conèixer aquesta parella. A1guna vegada vaig fer-ne al·lusions an en Víctor; i, pel que va dir-me'n, em va semblar que els seus sogres el molestaven intensament. Els quatre nens m'agafaren una franquesa il·limitada: érem els millors amics.
I, si no, ja poden, si són servits, començar a explicar-me quina solta tenen i quina ganància ens donen les sogres, els lloguers de casa, els bitllets que no treuen, el casar-se dues vegades, la gent que cria coloms i la que fa àlbums de sellos i colecciona cajetillas . ¡Si tot això s'ho emportés algun dia una ventada!
Paraula Del Dia
Altres Mirant