United States or Anguilla ? Vote for the TOP Country of the Week !


Després d'això, tots els soldats passen a Bizanci. Anaxibi no els dóna cap paga, però fa cridar per un herald, que prenguin armes i bagatges i surtin, com per acomiadar-los després d'haver-los passat en revista. D'això els soldats s'afligien, perquè no tenien diners per comprar queviures durant la marxa: i feien els preparatius amb lentitud.

-Perquè no família... -Això rai! La mare fa uns pegats que és mateix que posar oli en un llum...

L'amo va restar més que sorprès al veure aquella mena de ralets estranys, tan revellits i ronyosos. Perquè tot el que ell era entès en pessetes de les usuals, era ignorant en matèria de numismes. -Què és això que em dóna aquí? va preguntar, tot estranyat. -Monedes antigues... Són de les úniques que tinc...

L'envestida era de les bones, perquè, encara que l'home parl

És que el cor s'empapa de tot el que a la humanitat pertany i en pren el sabor que la memòria no sap guardar, quasi sempre plena de petiteses engrandides, aparentment per nostre egoisme. No us facin mai por aquestes tristeses, perquè quan més llunyana és la causa, més preciós i estimable és tot home que les pateix. Abans tinguem por de que siga incapaç de tenir-ne.

Feu força acopi de fe i energia per a sostenir-vos, perquè tot vos caldrà. Sovint els mateixos que voldreu salvar seran vostres inconscients enemics; potser dels vostres mateixos partiran les sagetes més cruelment enverinades.

Perquè és clar que essent els vostres amics i els nostres, procuraran donar-nos a vosaltres i a nosaltres els millors consells. Llavors els bàrbars tenen entre ells una llarga conferència, i es retiren sense respondre res. Amb aquesta metàfora Tissafernes insinua que, ajudant-lo els grecs, pretindria a la corona.

Perquè, encara que se les donés de molt piadós, tenia esperit d'aranya; i, com que només podia embolicar gent infeliç i desconeixedora del món, quan n'hi venia un a les mans el deixava sense suc.

Valia més produir un soroll curt, per fort que fos, que no pas molts de seguits. Maleïda porta! Vaig agafar-la amb un impuls vehement i la vaig obrir de bat a bat d'una sola batzegada. I, no res, no va fer ni la fressa més lleu. Les altres portes ja no em donaven tanta d'ànsia perquè distaven més de la cambra del pare. Grapada a la una, grapada a l'altra, en un moment vaig ésser a l'escala.

-Perquè jo - diu -que seguiran molts de joves, si jo em poso al cap. De seguida hom pregunta si hi ha entre els gimnetes cap taxiarca que vulgui ser de l'expedició. Es present