United States or Guinea-Bissau ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Bonic mati: oi? No us far

-Em sembla: digué George en un to de veu quasi patètic, del qual havia desaparegut tota l'agressivitat -em sembla, si no ho preneu a mal, que fóra bo de pendre un cotxe, si n'hi ha per ací. - deia jo que fèieu una cara estranya- digué Harris amb afecte. -És el cap, oi? -Potser , que és el cap- respongué. -Ho anava observant mentre veníem, però no us volia dir res.

-Que no dius res, Ferràn? Mira, veus això que faig? és un d'aquests treballs que'n diem de escultura filosòfica, oi tu? La model feu un moviment afirmatiu mirant en Ferràn, i aquest va estemordir-se en sentir que es deien de tu. -Vui fer escultura d'idees, vui fer sentències amb el fang! ¿Veus aquella processó de gent que camina amb els ulls enlairats?

Us imagineu visions estranyes: oi? -No, no: no és això- replic

Suposeu-vos que aquest aixequés la closca i digués alguna cosa! -No ho digueu, Tom! Això esgarrifa! -Oi! Huck, no tinc un bri de tranquil·litat. -Escolteu, Tom: deixem estar aquest indret, i mirem de reeixir en qualsevol altre. -Molt : em sembla que val més. -Quín serà? Tom pens

-Ola! poc pensava en tu, Quel! -En mi, no! en l'altre, ! -I ara! que et creus que estic enamorada? -Què jo! tants n'hi ha que et volten! -Tot un mosquer, oi? -Ben cert! tot un eixam! La Margarida caminava tota rumbosa i cofoia per sentir-se afalagada la vanitat que rau en tota dona que passa per la terra.

Això és lo que es percebia pels ulls i per les orelles... però, oi més... ¿Com explicaré aquella sensació fonda i esborronadora que em perseguia? No sabria comparar el meu estat sinó amb el d'una persona que se sent molestada fins a lo insofrible per la insistent mirada d'una altra que l'espia en silenci de fit a fit. : la tensió del meu esperit arribava a lo inaguantable.

-Cansada: oi? Estàs cansada: veritat? -I , home! ès clar!... Vola cap aquí, vola cap allà, marges i més marges... la... -No enraonis, manyaga: descansa.

Ves, podria descobrir que no hi havia manera de revenjar-se, i anar-se'n de dret cap al diner. -Oi, Tom, oi. El seguiré, , malvinatge! -Això és parlar! No us acovardiu, Huck, que jo no m'acovardiré.

En això, en mig les naixents cabòries d'egua despacientada, esclatar un mot ardent i terrible, que devia ser una blasfèmia, acompanyat d'un d'equests gemecs de destraler inseparables de tot esforç desesperat. A l'acte experiment