United States or Bulgaria ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Res d'això! digué el rossinyol. -Ell ha fet tot el que ha pogut! Serveu-lo així com heu fet sempre. No puc pas bastir mon niu i viure dins aquest palau; però deixeu que vingui quan em plagui, i aleshores em posaré a la branca, de nit, i cantaré per a vos. Cantaré per alegrar-vos i també per fer-vos pensívol: Us diré cançons dels venturosos i també dels que pateixen. Us diré cançons del i del mal que se us mantenen amagats. El petit ocell cantaire vola lluny i per molts indrets: va envers el pobre pescador i envers la casa camperola; envers gent que est

Un petit accident s'ha produït, com, per exemple, la caiguda del governall o d'un ganxo, o el barret del dissortat vola i fuig ràpidament sobre l'ona traïdora. Els crida, perquè s'aturin, d'una manera polida, correcta: -Eh! eh! Atureu-vos, si us plau! M'ha caigut el barret a l'aigua. Quines bromes! Després: -Eh, vosaltres! Eh, eh! Tom! Després: -Eeeee! oooooh!

La canten al sol, les velles, tot filant y fent mitja, y les fadrines l'acompanyen ab el soroll dels boixets; és una ingenua cançó que parla de l'ignocencia de l'amor com en els temps passats. JUTGLAR Començo, senyor? DUC Comença. Vola, ma vida, vola, ma bella aimada séns pietat m'ha mort. La blanca mortalla ab teixos guarnida amaniu ben prest.

-Cansada: oi? Estàs cansada: veritat? -I , home! ès clar!... Vola cap aquí, vola cap allà, marges i més marges... la... -No enraonis, manyaga: descansa.

-Vés, ànima cristiana- li deia: que Déu te perdona; segueix aquest trànsit dolorós; beu aquesta copa d'amargura, la més coenta, però la darrera d'aquesta vida de misèria; vés, que Déu t'espera i els àngels t'obren les portes de l'Eternitat! ¡Despulla't d'aquest farcell de podridures i vola feliç a la mansió de Déu!

Tot riu i tot se fon, formes, sons i colors, en una nota única de suprema harmonia. ¡Miri, miri, aquell grupet de roures de la collada, de quin modo més fantàstic projecta sa ombra gegantina, en forma de cono colossal, sobre les calitges del pla, i aquell estol de coloms que vola formant espirals, destacant-se ara per clar ara per fosc, a mida que entra i surt de les faixes lluminoses que davallen dels crenys de les serres! ¡Quanta llum, quant color i quanta vida!