United States or New Caledonia ? Vote for the TOP Country of the Week !


És cosa fàcil el dir i el creure, a les tres de la tarda: -Ens llevarem a les cinc, ens desdejunarem lleugerament al cap de mitja hora, i començarem la marxa a les sis. -Haurem fet un bon camí abans no comenci la calor del dia- diu un altre. -En aquesta època, de l'any, la matinada és la més agradosa part del dia. No us sembla? diu un tercer. -Segurament. -Tan agradosa, tan fresca!...

Així, tot sopant, tantejant-lo i trobant-lo ignorant de la qüestió, ens l'enduguérem, per carrers laterals, envers la plaça on era la veritable estàtua. George anava a mirar-la lleugerament i passar tot seguit, segons acostuma amb les estàtues; però nosaltres insistírem a aixecar el cap i contemplar-la atentament.

I aquesta flaire lleugerament salabrosa!... és la rosada que s'evapora als primers raigs del sol. Que n'és, de grandiós, d'atractivol i de bell, tot això!

Amunt i avall, per entre el més gran tràfic, sobre camins que entrebancarien una piçonadora, ella passa com una visió de suggestiva bellesa. El seu cartell oneja; sa figura sembla la d'una sílfide, col·locada airosament, l'un peu sobre la selleta i l'altre descansant lleugerament sobre el fanal.

Físicament considerat, era mossèn Joan home de bona presència, si lleugerament corbat, amb més abundància d'ossos que de carn.

Vaig anar-hi, per provar de salvar-lo. -Ep! Veniu! Passeu a dintre! vaig dir-li colpejant-lo lleugerament de les espatlles, -Podíeu caure a la mar. -Oh, Déu meu! voldria ser-hi- fou la sola resposta que vaig obtenir, I all

Sovint ho he pensat després i mai no he trobat una explicació satisfactòria d'aquest fenomen. Potser el resultat fou degut a l'obstinació pròpia de tota cosa d'aquest món. Potser el vaixell deduïa, judicant lleugerament la nostra conducta, que havíem sortit a bona hora per suïcidar-nos, i volgué contrariar el nostre projecte. És l'única suposició que puc fer.

I ens vam posar a conversar lleugerament, en veu no pas gaire alta, i en veu prou alta, tanmateix, perquè semblés que no escoltàvem. En Puigrafegut, amb la testa decantada, amb els braços atuïts, deia a Kate : -He de reconèixer que el crec ha estat de la meva lligacama. Heu's aquí la frescoreta.

-Aneu a veure qui és! digué Odila, el front de la qual s'havia lleugerament aombrat. Déu meu! Com hi ha manera d'exercir els deures de la hospitalitat en circumstàncies aixís?... És imposible!