m'arbora

Actualitzat: 23 de juliol del 2026

Tot això és lo que a mi m'arbora, i ho voldria acabar, enc que fos a canonades. Mossèn Joan, de colzes sobre la taula i la cara caiguda sobre els punys closos, guardava una actitud pensativa. El jove continuà: ¿I sap vostè si l'Església, com institució social i pràctica, ocupa avui el lloc que li pertany?

Marià Vayreda - Sang Nova: Novel, la muntanyenca (Volumes 1 and 2)

Com més s'arborava el vell rabí, més reia Fritz. -Es aquesta manera de riure!... cridava David, aixecant-se i gronxant-se les mans vora les orelles; -és aquesta manera de riure, el que no puc veure!... Això m'arbora! No cal ésser foll, per a riure d'aquesta manera?

Erckmann-Chatrian - L'amic Fritz